L'oferta impossible que no arribarà

speculem una mica, ara que podríem dir que estem en un impasse del procés, després del gran èxit del 9-N (per cert, molt emotiu el vídeo de l'ANC) i abans que els polítics, que no van a la velocitat que alguns voldrien, moguin fitxa.

Especulem, per exemple, sobre les possibles ofertes espanyoles que alguns creuen –i d'altres, com alguns mitjans unionistes, esperen amb candeletes– que podrien arribar a fer trontollar la determinació mostrada fins ara pel president Mas, els partits a favor de la consulta i, sobretot, la societat civil. D'entrada, quines podrien ser aquestes ofertes que, suposadament, atraurien els catalans? El PSOE fa temps que parla de reformar la Constitució i d'anar a un estat federal, però sense concretar-ho gaire tot plegat. Del PP no ha sortit cap proposta, només algunes bones paraules sobre un millor finançament, i encara. Hi ha, després, el trencament amb “els cadenats del 78” que proposa Podemos, però a la formació de Pablo Iglesias ja se li ha vist el llautó quan ha començat a posar en dubte el dret de Catalunya a autodeterminar-se. Vist aquest panorama, siguem generosos i posats a especular imaginem què podria complaure més bona part de la societat catalana. Tornar, per exemple, a l'Estatut del 2005, tal i com el va aprovar el Parlament, amb pacte fiscal, seleccions catalans, àmplia protecció de la llengua i la cultura, política exterior i un munt de competències? És possible això? No cal ser un analista gaire expert per veure que ni el PP ni el PSOE estan disposats a arribar tan lluny. Tots ens sabem les raons, a més de com se'ls esvalotaria el seu propi galliner autonòmic. Quina altra oferta amb cara i ulls hi pot haver, doncs? És evident que cap ni una. Ja fa temps que el temps de l'encaix de Catalunya amb Espanya ha passat de llarg i ja és tard per a maniobres d'aquest tipus que els dos grans partits espanyols no van saber fer quan tocava. Ara Catalunya ja ha desconnectat. La gran prova de força del 9-N ho ha deixat clarament en evidència. Com també ha començat a mostrar el camí a seguir a l'Estat. Un camí que passa necessàriament per negociar la celebració d'un referèndum amb cara i ulls. Espanya també ha començat a veure que a cada no seu, Catalunya s'allunya una mica més.

E