Opinió

opinió

Rebosteria política

Els catalans, la lluita cruenta no la volem en absolut

Dimecres passat, El Punt Avui obria portada amb un títol suggestiu: Fiscalada. No calia tenir la intel·ligència desperta per endevinar de què anava la primera plana i les interiors de la 4 a la 16 del nostre diari: la inaudita actitud del fiscal general de l'Estat Eduardo Torres-Dulce, el qual treballa amb insistència perquè prosperi la querella contra Mas i diversos consellers: l'havia preparat abans del 9-N. Ara, però, cercant conxorxa, se li han despertat sentiments idonis per a l'acarament: una mena d'“esperit de combat amb víctima propícia”, creu ell. Està equivocat. Mas frueix d'unes pseudomitges vacances, si és que es poden anomenar així. Un combinat de son, semirelax i família en pocs dies fa miracles. El fiscal gros tindrà una sorpresa si creu que el trobarà distret o adormit.

Fa molts anys que els que vivim la problemàtica de Catalunya envers el govern i les institucions estatals sabem que no es pot esperar res de bo. Som una estranyesa geogràfica desequilibradora en un extrem del mapa d'Espanya, ran d'Europa. Ara que els xinesos envaeixen entre d'altres la Mediterrània, potser ens farien a bon preu una petita gran muralla d'Alcanar fins a la Vall d'Aran. La fabriqueta de nacionalistes a primer nivell i independentistes de segon, també demana canvi total de maquinària i producte. Cal adaptar-la per treure únicament sobiranistes. No cal passar pels altres nivells.

Després que els mitjans de comunicació europeus i bona part dels de la resta del món han comentat de manera favorable el pacífic i assenyat desenvolupament del 9-N,
ha quedat prou clar que els catalans, pel que fa a la lluita cruenta, no la volem en absolut. Que a la vista dels comportaments, s'havia d'establir un parèntesi de reflexió d'uns i altres, sacrificant tothom quelcom per arribar a una entesa constructiva i pacífica. En aquests acaraments verbals, significats per la duresa de paraules, amenaces, denúncies i més, les mitjanies i l'afany de sobresortir a la conquesta de cotes més altes, es barregen amb interlocutors polítics d'una fisiologia diferent: alguns tenen fins i tot la llet agra!

La cuina catalana, amb una base de les nostres tradicions culinàries posades al dia, incorporant clàssics de la cuina mundial amb tocs personals i les creacions fruit de la imaginació dels nostres cuiners, ha iniciat amb bon peu la conquesta del lideratge gastronòmic sense fronteres. La rebosteria també ha fet camí i alguns clàssics posats al dia triomfen. No els detallaré i sols n'assenyalaré un: el conegut dulce de leche, desenvolupat comercialment per diverses empreses catalanes. Ara, però, per triomfar plenament s'hauria de rebatejar, registrar i comercialitzar amb una petita variant que ha assumit, seguint la seva denominació en l'idioma d'origen, com tants altres productes internacionals de consum. Es tracta del “dulce de la mala leche”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia