La calefacció de Florentino

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, un 11% de les llars catalanes tindran problemes aquest hivern per escalfar la casa, és a dir, 300.000 famílies que passaran fred perquè no podran fer front a les factures. Davant d'aquesta crua realitat, la Generalitat i el Parlament van impulsar un decret de pobresa energètica que prohibia a les companyies tallar la llum i el gas durant l'hivern a les famílies amb pocs recursos. Un decret que el Tribunal Constitucional ha suspès a partir del recurs presentat pel govern espanyol. L'escàndol ha passat massa desapercebut per culpa dels despropòsits de la reacció del govern espanyol al 9-N, però en condicions normals aquesta suspensió del TC hauria d'haver portat el país a la revolta. De què serveix un país que no pot decidir ajudar els seus pobres? La suspensió de l'autonomia que tant temen alguns catalans, de facto ja existeix. Perquè, quina autonomia té la Generalitat amb el pressupost limitat, el sostre de dèficit fixat, l'aixeta del finançament tallada, sense marge per crear nous impostos ni capacitat per ajudar els ciutadans que ho necessiten? Fins ara l'Estat ens obligava a ser solidaris –“solidaritat obligada” hauria de ser un oxímoron– i ens deia, a més, amb qui havíem de ser solidaris. Ara fa un pas més; no només ens diu que hem de ser solidaris amb els pobres que viuen a 800 quilòmetres sinó que a més ens prohibeix ser solidaris amb els pobres del nostre bloc de pisos. No és que al govern espanyol els pobres catalans els importin menys que els pobres de l'altra punta de l'Estat, no. Que quedi clar: no els importen els pobres, ni els d'aquí ni els d'allà. La pobresa energètica no és, per ells, un tema d'interès general, i en canvi sí que ho són els interessos del poderós lobby de les companyies
energètiques. Els Florentinos de torn no en passaran mai, de fred.