Regateig mortuori

Del tema d'avui és probable que n'hagi parlat més d'una vegada però, per tal que no quedi cap dubte del que penso sobre aquest affaire ineludible, deixin-me que em repeteixi i els digui, des del més convençut ateisme, que morir-se és una última jugada injusta i nefasta. Tot i que hi ha els que diuen que com que no hi ets ja no te n'adones, jo, si puc i no estic excessivament atropellada, prefereixo ser-hi i adonar-me de tot: d'allò que hi hagi i quedi de bo i del que em toqui i hagi d'entomar de dolent.

Expirar és una mala passada per a tu i els teus. Per a tu és evident, i per als teus, que, com que suposem que no has sigut una mala bèstia i els has cuidat i estimat, els sabrà molt de greu, també. Ells et ploraran i t'enyoraran i tindran un mal instal·lat a la gola i a l'estómac durant un temps perquè no podran comptar amb tu, ni abraçar-te, ni dir-te que t'estimen, i tu estaràs absent i no arribaràs a consolar-los.

A més a més del tràngol de la tristesa i sotrac que representa aquest darrer episodi personal, es necessita, sí o sí, iniciar l'acte de l' enterrament. Un tràmit obligat (a ningú se li ocorre plantejar deixar l'ésser estimat assecant-se a sol i serena o enterrar-lo en qualsevol jardí florit o parc municipal) que al nostre país, pel que varen explicar a TV3 aquest
diumenge, és molt més car que en altres contrades. Caram quina equitat! I per si no fos clar el greuge comparatiu que hi ha en aquest tema, l'avarícia del nostre estat, que de protector en té molt poc, va fer que fa dos anys pugés l'IVA d'aquest servei i passés del vuit al vint-i-u per cent.

Déu n'hi do! Que fins i tot la darrera gestió que fas entre els vius abans que et donin “santa” (o no) sepultura o t'incinerin hagi de fiscalitzar l'economia dels que queden o la teva si has estat previsor i has anat fent contribucions esperant el trist dia, diu molt poc d'una societat que pretén ser civilitzada.

A mi em sorprèn i em deixa molt clar quin tipus de món tenim quan cal pagar, i molt, per tenir un enterrament mínimament digne. El món és ple d'idiotes inhumans i de realitats absurdes. Que miserable que l'afany de recaptació arribi també fins aquí.