El fum
Frank Zappa ho va dir fa molts anys, però sembla que faci ben poc que les seves paraules han arribat a Catalunya: “Sense desviar-se de la norma, el progrés és impossible.” Parlo sovint amb tot de gent amb qui treballo de normes que ja no ens creiem i del que està passant des del 2009 al nostre país. Tots fan classes com jo, molts d'ells estan tan il·lusionats com jo en la independència de Catalunya. Vam començar a parlar-ne en veu baixa poc abans de la manifestació de l'11 de setembre de fa cinc anys. Més tard, passada la manifestació del 10 de juliol, vam començar a parlar-ne en veu alta. En tot això hi hem guanyat. Avui, com llavors, també entre nosaltres hi ha encara gent que no es manifesta, gent a qui sembla que això no l'afecta. Alguns deu ser perquè són molt discrets. Alguns d'altres, perquè no els interessa tant. D'altres perquè directament no els interessa. Alguns d'ells possiblement formen part d'aquesta gent que no vota mai, es decideixi el que es decideixi. Segurament, però a bastants més, els incomoda aquest debat. Gent que se sent espanyola. Catalana i espanyola, la majoria. Quants deuen ser? El 30 o el 40% dels que podien haver votat el 9-N? No sabem si gaires més, en tot cas, dels que vam votar sí-sí el 9-N. Els tres o quatre-cents mil vots que ens falten i que ara sembla que el president Mas veu ben possibles: la gent que no va anar a votar perquè no era una consulta “seriosa”, els que no ho van fer per por, els que no hi van mai si els ho posen un xic difícil... I ara, però, tot això de Podemos. Aquest fenomen tan ben divulgat pels mitjans de comunicació! Com alguns de vostès, jo també veig Pablo Iglesias cada dissabte a la nit, fent zàping entre canal espanyol i canal espanyol a veure què pesco. Em sorprèn que hi hagi tanta gent que se'l cregui. Alguns fins i tot creuen de bona fe que a Madrid fa més por l'Iglesias que els que volem la independència de Catalunya. Algú va piular-ho molt bé al Twitter: “Abans Podemos que rota.” Recordava aquella frase de l'España roja i rota que va dir Calvo Sotelo durant la II República. I em sembla que és Joan-Lluís Lluís qui ha escrit al seu mur del Facebook: “Podemos és canviar-ho tot a Espanya perquè res no canviï a Catalunya.” D'acord. Però amb ells a Espanya canviaria res? No recorden o no han sentit a explicar tot el que deien que farien Alfonso Guerra i Felipe González? Ai, aquella progressia de boca! Aquella xerrameca dels anys vuitanta! Tot va ser fum. Sí, fum. I molts també van creure que aquell parell no eren de la casta.
