Ja tenim les mesures

En el Congrés dels Diputats, el president Rajoy va declarar la guerra a la corrupció generalitzada partint de la base que la corrupció no està generalitzada. El president Rajoy va reconèixer corrupteles en el seu entorn polític i ideològic, i va recalcar que ja havia demanat perdó per aital desgràcia, atès que ell mateix havia dipositat la seva confiança en les persones que la hi van trair. Durant la tanda de rèpliques, el nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va assenyalar que ell ni ocupava un despatx pagat amb diner negre ni cobrava res de sotamà, obviant, és clar, que destacats membres del seu partit, amb càrrecs d'enorme responsabilitat, van fer de les seves quan governava Felipe González. Tothom recorda encara el contrasentit més flagrant d'aquella època: el director general de la Guàrdia Civil, compte!, autor dels delictes de malversació, estafa i suborn, i cinc delictes més contra la hisenda pública, pels quals va ser jutjat i condemnat a 28 anys de presó. Sense oblidar, és clar, la creació dels sinistres GAL durant el mandat del PSOE. També van rebatre el senyor Rajoy diputats del partit d'esquerres sobre el qual pesa l'assumpte dels ERE andalusos, i del partit català esquitxat pel cas Pujol. O sigui, que tots els oradors tenien motius per demanar perdó, i no només el president del govern espanyol.

Amb tot, el rosari de mesures anticorrupció formulades per Mariano Rajoy tenia moltes denes corcades, i això va ser desvelat amb tremenda i devastadora ironia pel Gran Wyoming aquella mateixa nit a El Intermedio, programa que de dilluns a dijous emet La Sexta després de l'informatiu de les vuit del vespre. Wyoming, o sigui, José Miguel Monzón, va escenificar una tribuna d'oradors des d'on va anar desmuntant, una a una i amb implacable sentit de la realitat, les propostes contra la corrupció enunciades per Rajoy. Algunes, per ser presentades com a novetat quan ja s'havien fet velles, i algunes altres, perquè les contradeia el mateix capteniment del PP. En Wyoming i la seva companya de taula en el plató, la catalana Sandra Sabatés, van despullar de retòrica triomfalista el programa de neteja proposat pel cap del govern espanyol i el van deixar en allò que realment era, un discurs polític poc creïble que, a més, no va trobar ni una sola veu a l'hemicicle que l'avalés. Fins i tot Rosa Díez va fer-ne ostensible burla.