Keep calm
Som els del sí-sí
A partir del 9-N, el que sabem segur és que a Catalunya hi ha, com a mínim, 1.861.753 independentistes. Això no implica una majoria clara en un hipotètic referèndum, però sí que pot convertir-se en una gran força electoral, entre d'altres raons perquè fins i tot supera la suma global dels vots que van obtenir les candidatures de CiU, ERC, CUP i Solidaritat en les eleccions de 2012. Amb una novetat: ara ja ningú no pot discutir el caràcter netament independentista de la totalitat dels votants de CiU. Des del 9-N, Duran es representa a si mateix.
En definitiva, per primera vegada disposem d'una dada fins ara inèdita, que és el sòl electoral de l'independentisme. I és aquesta força social la que ha de proporcionar una victòria contundent al projecte de creació d'un estat català. Aquests dos milions de persones són els que han protagonitzat les mobilitzacions massives que han cridat l'atenció dels mitjans de comunicació internacionals. Unes demostracions que haurien tingut ben poc valor si s'haguessin dividit en dues o tres convocatòries allunyades, acompanyades per lemes diversos exhibint samarretes de colors diferents. De la mateixa manera que si ERC hagués negat el suport parlamentari a CiU el procés s'hauria col·lapsat ràpidament. La unitat no és un valor, és la millor eina.
Dit això, la direcció d'ERC té raó quan assenyala amb el dit el Baix Llobregat, una comarca tradicionalment escorada a l'esquerra clàssica i amb una adscripció nacional ambivalent. Però també és cert que CiU va ser capaç de guanyar allà les eleccions de 2010, a costa, precisament, d'una davallada d'ERC. Un fet que demostra, una vegada més, la gran permeabilitat de la frontera electoral entre republicans i convergents. O sigui que el partit del sí-sí ja existeix, al Baix Llobregat també.