Avís a navegants?

La ventada que ahir escombrava el pati dels Tarongers, a les portes del saló Daurat on es reuneix el consell executiu, dibuixava tota una metàfora de la dinàmica implacable que domina la política catalana. Fa més de cinquanta anys, Raimon va crear una imatge aclaparadora amb la mateixa música de fons. Al vent. “El cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món”, cantava.

En canvi, el bram del vent polític que fa mesos que agita el país sembla que no aconsegueix capgirar una estratègia massa llastrada pels partits. Les mobilitzacions del carrer demanen accions concretes. Però les respostes no arriben.

El procés per convocar unes eleccions plebiscitàries que semblava que s'havia de posar en marxa en qüestió de dies potser no es farà ni en dies ni en setmanes, segons va explicar ahir el conseller Homs. O era un toc d'atenció als interlocutors? Un avís a navegants despistats... Homs va recordar que la intenció del president no és avançar les eleccions, que toquen el 2016, sinó fer possible a través d'unes plebiscitàries la consulta sobre el futur de Catalunya.

Rajoy enfundat en la seva guayabera blanca pot respirar des de Mèxic una mica més tranquil. Potser al final, els catalans –“en algun lloc d'Espanya”– no el decebran i es neutralitzaran a ells mateixos. Hi ha tradicions que mai fallen.

La ventada política brama per tot Catalunya, però a les seus dels partits porta els seus propis ritmes. No obstant això, l'horitzó que al carrer se sent a tocar de dits és massa ambiciós –i massa real– per aturar-ho només per un no acord als despatxos. No s'aturarà. Amenaça, fins i tot, de xuclar la política catalana en un forat negre encara més incert que el terreny desconegut per on ara mateix passeja. Els partits en són conscients i hauran d'actuar en conseqüència com fa un any quan van pactar, contra pronòstic, la data i la pregunta per la consulta. “Tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del món.”