La cort

La monarquia és una institució absurda. Però més absurda que la monarquia mateixa és la cort. La cort envolta la monarquia i per ella és capaç de fer tot i qualsevol cosa. Com ara saltar-se les lleis o, encara pitjor, fer el ridícul.

És el que està passant en això que en diuen el cas Noos. Des que s'hi van involucrar membres de la família reial espanyola que el judici i les seues derivades són cada dia més surrealistes. Ara Cristina de Borbó, germana de rei i filla de rei, volen que quede completament alliberada dels delictes de que se l'acusa amb l'excusa que en realitat era el seu marit, duc ell mateix, qui els cometia. I com a argument pretenen fer servir que ella “només” es lucrava. Com que “només”? Lucrar-se d'un delicte potser no és delicte? Que no seria delicte si qui delinqueix no haguera nascut en el Palau de la Zarzuela?

Vet aquí el ridícul de la infanta, del fiscal, de l'advocat de la infanta, del pare que crida a l'advocat de la infanta perquè faça d'advocat de l'infanta, de qui ordena al fiscal que deixe de fer de fiscal i de tothom que envolta el procés: la pobrissona “només” es lucrava. Caram, si arriba a fer alguna cosa més, doncs! I n'hi ha més: diu el fiscal que ja prou ha patit que ha passat això que en diuen la pena del telenotícies. Que tots parlem i xerrem i expliquem d'ella. I ho diu com si això fos un atenuant del delicte. Com si sumara anys de presó o alguna cosa d'aquestes que, curiosament, quan el protagonista se situa a l'altra banda de l'espectre polític tant d'escàndol causen.

Definitivament la monarquia és una institució ridícula, però segons quins monàrquics encara ho són més: la cort. Que etimològicament remunta al tancat dels porcs, no ho oblidéssem.