Un ciclista australià

Aquell ciclista que ens va avançar era un professional. Es veia de seguida. Nosaltres vam accelerar per provar de posar-nos a la seva roda, va afluixar, ens va mirar i vam començar a parlar sense parar de pedalar. Era un dels prop de setanta ciclistes d'elit que han vingut a viure a la zona de Girona. “Jo sóc d'Austràlia”, ens va dir, “i ja fa tres anys que visc aquí”. Davant d'un professional originari de les antípodes, la pregunta d'un aficionat, com jo, havia de ser per força: “Com és que esteu a Girona? Bon lloc per entrenar?” La pregunta era ben previsible però la resposta va ser sorprenent: “És un bon lloc pel clima, per les carreteres, però sobretot perquè els cotxes respecten molt els ciclistes.” Ves per on! Nosaltres, els ciclistes, que tant ens queixem de com d'arran ens passen els vehicles o del desconeixement que tenen els conductors del codi de circulació (no saben que podem anar de dos en dos, per exemple), i resulta que un professional assegura que en cap lloc com aquí. Sense voler acabar d'acceptar la seva teoria vaig replicar-li que hi havia molts accidents, fins i tot mortals, i que a mi mateix m'havien envestit feia pocs mesos, quan circulava de manera totalment correcta. “Que no respecten els ciclistes, a Austràlia?”, li vaig preguntar. “No, a Austràlia no es pot fer ciclisme a la carretera, els conductors et fan arraconar, et pressionen, toquen el clàxon, ens odien. Aquí és el paradís.” La cortesia i el respecte, heus aquí una qualitat que tenim, sembla que és en un grau superior al que ens podíem imaginar i que acaba sent un actiu del país, que té valor econòmic: és atracció de visitants. “De fet, no sé per què no aneu més en bicicleta i no tant en cotxe?”, va preguntar-me encara l'australià. Bona pregunta, vaig pensar. Probablement, li vaig dir, hi anirem cada cop més si millora la xarxa de carrils bici, si el ciclista se sent més segur.

La trobada amb el ciclista de l'equip Orica va ser fa cosa d'un mes. Poc després li vaig explicar a un amic. “Doncs jo no puc veure els ciclistes”, em va contestar amb ràbia. “Sempre se salten els semàfors i passen quan volen, i tu també ho deus fer” (està vist que parlant de ciclisme no aconsegueixo agafar la iniciativa ni convèncer ningú). El cas és que el meu amic tenia tota la raó. Per culpa dels ciclistes està a un pas de convertir-se en un “conductor australià”. Conclusió: perquè hi hagi ciclistes respectats hi ha d'haver ciclistes respectuosos. Així de senzill. Tan senzill com pedalar.