2014

En un parell de setmanetes haurem liquidat el 2014 i se'n deixarà de parlar. Dirà el lector que el canvi d'any no és un fet noticiable perquè és una obvietat i una previsió no fal·lible. És cert, però hi ha anys que passen desapercebuts i altres que marquen un abans i un després; per exemple, el cas força recent de l'any 2000, amb l'inici del mil·lenni.

El cas és que el 2014, a Catalunya, el teníem reservat per a l'èpica. Tot va començar a mitjan 2007, quan Josep-Lluís Carod-Rovira va dir que el 2014 podia ser l'any en què els catalans decidissin el seu futur en llibertat. Inicialment, molts el van prendre per eixelebrat o el van ignorar, i pocs li van fer cas. Durant el període de set anys que van d'aquell 2007 a aquest 2014, tanmateix, la tendència es va invertir i el dret a decidir dels catalans s'ha convertit en el centre d'interès de gairebé tothom, per definir-s'hi a favor o en contra. En aquest sentit, el 2014 ha estat l'any de l'epopeia.

Una altra cosa és el balanç que cal fer del 2014, ara que toca al final. A mi em sembla que l'hem de situar en el gènere tragicòmic. Vist des de l'òptica de l'espanyolitat, el 2014 ha esdevingut tràgic, perquè allò que des de sempre havia estat “atado y bien atado” ara resulta que ni estava al sac, ni el sac estava ben lligat, ni foradat. Vist des de l'òptica de la catalanitat, el 2014 ha esdevingut còmic, perquè ens hem divertit reeditant la llegenda del Timbaler del Bruc: només amb les pròpies forces, sense cavalleria ni artilleria, hem fet creure a l'adversari que el nombre d'independentistes és molt superior al que realment hi ha.

Objectivament, no hi haurà un poema èpic per als catalans del 2014 com sí que hi va ser per als màrtirs del 1714. Els nostres avantpassats van perdre bé, però nosaltres hem guanyat malament. Que cadascú ho interpreti com vulgui. En un parell de setmanetes haurem liquidat el 2014 i se'n deixarà de parlar. Dirà el lector que el canvi d'any sí que és un fet noticiable perquè qualsevol nit pot sortir el sol.