Just reconeixement per a La Mirona i les Fires

Els premis ARC, que atorga la indústria musical del directe, han reconegut la trajectòria de la sala de concerts La Mirona, de Salt, i la programació de les actuacions de les barraques de les Fires de Sant Narcís. Precisament, aquest dissabte l'empresa RGB, promotora de La Mirona, celebra el vintè aniversari amb prop d'una quarantena d'actuacions en el que promet ser una nit excepcional. Com a sala de concerts, La Mirona va néixer el 2001 i va posar fi a un buit d'espais independents per oferir concerts en directe tot l'any al marge de les ofertes municipals. Les vegades que hi he assistit per escoltar músics de la talla de Bill Wyman, Chuck Berry, John Mayal, John Cale, Manu Chao i un bon grapat més d'actuacions de nivell, sobretot en el marc del Black Music Festival, sempre he pensat que és un local excel·lent per a concerts en directe, amb una sèrie de factors positius a tenir en compte: és un lloc apartat del centre urbà però suficientment proper, sempre es pot aparcar bé, els preus de la barra són raonables, el pati de fumadors és un espai de trobada ben singular i, fins avui, mai hi he presenciat cap batussa ni violència. A més, és un local per a totes les edats, els vells rockers hi conviuen perfectament amb les noves fornades d'amants de la música en directe. Segons el balanç dels promotors, a La Mirona ja s'hi han celebrat uns 1.300 concerts, és a dir, un centenar de mitjana per cada temporada. Llarga vida a La Mirona!

El cas de la programació de concerts a les barraques de Fires de Sant Narcís de Girona és diferent perquè inclou dues constants gairebé imbatibles: és una programació amb tot el suport municipal i l'èxit de públic és assegurat, la qual cosa a vegades és un handicap per als grups perquè poden passar mig desapercebuts en la voràgine festiva. Vaig viure les primeres barraques en l'originari passeig de la Copa, quan encara es feia un envelat de ball i de pagament, i érem quatre gats ben comptats. La fórmula es va anar consolidant fins a arribar a l'actual ampliació, que agrupa milers de persones i on, sovint, el menys important és qui hi ha dalt l'escenari, llevat de fenòmens tipus Txarango. En temps de penúries econòmiques, concerts de qualitat i de franc bé es mereixen un premi.