Trobar parella a Lloret
Sóc d'aquelles persones que a Lloret ho han après gairebé tot. M'hi he passejat des que la meva mare em duia a la panxa, i això era en època franquista. Hi he començat a caminar, i he sabut com declinar-hi molts altres verbs d'acció i contemplació que ara no enumerarem. És per aquesta coneixença del terreny que no em resulta gens estrany que sigui precisament Lloret qui ara sigui el model a Catalunya d'una idea brillant: les parelles lingüístiques interreligioses. A Lloret hi passen sempre aventures fascinants, i aquesta del voluntariat per la llengua n'és una. Agafen gent de religions diferents, i creen una parella lingüística amb l'objectiu de normalitzar la llengua catalana. I de passada, es potencia el diàleg intercultural i interreligiós, amb efectes benèfics per a la societat.
A Barcelona, quan algú inicia un relat sobre Lloret, no és habitualment per evocar Sant Pere del Bosc o els Jardins de Santa Clotilde. Lloret té aquelles connotacions de festa i disbauxa que l'agermanen a zones com Salou o Calella. És el pseudo-Lloret. Els qui ens estimem Lloret, entenent estimar com desitjar el millor per a l'altre, estem farts de les crítiques simplistes a un indret que té molt a oferir en la seva diversitat. Els qui critiquen Lloret sovint són sepulcres emblanquinats, vampirs i botxins ells mateixos d'un estil de vida que menyspreen.
Si sabem mirar més enllà, hem de felicitar-nos com a catalans, perquè una de les coses que Lloret ens ofereix, i n'és pionera, és el model de les parelles lingüístiques religioses. I no estem parlant de les parelles de diferents credos que una nit es troben en una discoteca. Ens referim a altres tipus de converses.
Les parelles lingüístiques és un projecte d'aquells que haurien de ser “projecte d'estat”. Sense moure's del territori, a Lloret fomenten el coneixement de religions diferents i promouen el català al mateix temps. Habitualment, en altres indrets i moments hem estat bons en fomentar el diàleg interreligiós o en promoure la llengua, però mai s'havia fet simultàniament.
La idea ha estat avalada pel pla local de ciutadania i pel Consorci per a la Normalització Lingüística, juntament amb la direcció general d'Afers Religiosos de la Generalitat. La Fundació Ser.gi també ho promou.
A Catalunya ja hi ha 90.000 parelles lingüístiques, però encara molt poques són interreligioses. I sense una naturalització del català a les diferents comunitats (musulmana, sikh, budista, evangèlica...) és molt complicada la convivència.
La idea no és gens estrafolària. Es tracta de crear parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. I de religions diferents.
Catalunya no és només un lloc d'arribada per a persones de religions diferents, sinó un món que desconeixen, una llengua nova, un univers de sentit que algú els ha de desxifrar. És per això que també, des de Plataforma per la Llengua, i en col·laboració amb entitats com ara l'Església ortodoxa russa, l'Església ortodoxa romanesa i el Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, s'han distribuït guies d'acollida lingüística per donar a conèixer la cultura catalana a les noves comunitats religioses. Una societat cohesionada no es construeix aliena al fet religiós. Lloret ens ho ensenya. Els ha funcionat l'experiment, i seria hora d'exportar-lo i anar trencant barreres i tòpics, també a través de la conversa. Enraonant, la gent s'entén.