L'altra loteria

Diuen que els gironins s'han gastat al voltant de 41 euros de mitjana en la rifa de Nadal estatal que se celebrarà demà passat. Es veu que és una xifra una mica superior a la de l'any passat, però els gironins no ocupem, afortunadament, els primers lloc, sinó més aviat els últims, en el rànquing de despesa en aquesta loteria. M'agradaria pensar que és perquè potser tenim maneres més profitoses de gastar els nostres diners, encara que “només” siguin 41 euros. Bé, o 82, perquè algun gironí s'haurà gastat els meus. No he entès mai aquesta fal·lera per comprar aquesta loteria ni, de fet, cap altra. No sé ben bé per què, però trobo que és com llençar els diners. I no puc entendre què acaba de motivar moltes persones a gastar-s'hi una petita fortuna, quan tenen problemes per arribar a final de més. No em convenç ni la cara de dissortat d'en Manu, el protagonista del famós anunci d'aquest any, ni les imatges d'alegria dels guanyadors que dilluns ompliran tots els mitjans de comunicació pensant que ja tenen el futur resolt. I que consti que me n'alegraré per tots aquells que podran començar a tapar forats. Però la idea que hi ha altres i millors maneres de gastar els diners la vaig tornar a veure clara quan fa pocs dies vaig llegir un correu d'una fundació amb l'enunciat de “L'altra loteria”. Es tracta d'una fundació dedicada al tractament d'una malaltia, i tot i que ara no cal entrar en detalls per no aigualir aquestes festes, amb el correu es mirava de cridar l'atenció, i realment es feia, només explicant que és 2.000 vegades més probable tenir la malaltia en qüestió que guanyar la grossa de la loteria de Nadal. A primer cop d'ull em va semblar una comparació una mica bèstia, per fer avergonyir i per fer tenir remordiments sobre com ens gastem els diners. Però tenint en compte que al darrere hi ha una finalitat tan lloable com aconseguir fons per a la investigació, suposo que van pensar que tot s'hi val. No he compartit mai massa la tendència que es té d'aprofitar aquestes dates i el fet que potser estem més tous emocionalment per apel·lar a la nostra generositat, solidaritat i germanor. Però també s'ha de reconèixer que en determinades ocasions el fi justifica els mitjans. Una altra cosa és que malauradament té més seguidors en Manu, l'Antonio i companyia, que la crida a fer costat a aquestes “altres loteries” que és més probable que ens toquin.