Nadal 1925

Fa uns dies, en aquestes mateixes pàgines, el Manuel Cuyàs ens explicava les relacions entre la nissaga Milans del Bosch i la població maresmenca de Sant Vicenç de Montalt. Un dels seus membres més coneguts, Jaime, va ser un dels protagonistes d'aquell frustrat (?) cop d'estat del 23 de febrer del 1981 que tant va ajudar a la carrera de Joan Carles de Borbó.

Però l'ínclit Jaime va tenir un avi que a la seva època va adquirir, com a mínim, la mateixa notorietat que el nét. No debades, el general Joaquín Milans del Bosch i Carrió va fer tancar el camp del FC Barcelona. Què va passar? Doncs que el juny de 1925, per tant en plena dictadura de Primo de Rivera, el camp de les Corts acollia un partit d'homenatge a l'Orfeó Català, amb el Barça i el Júpiter com a contendents. Els organitzadors, per tal d'arrodonir la festa, van convidar una banda de música de la Marina Britànica que hi havia arribat feia pocs dies al port.

Més de 14.000 persones omplien les graderies quan la banda va començar a interpretar l'himne espanyol. La reacció no es va fer esperar: la gran majoria del públic va començar a xiular. Uns minuts més tard, aquells músics es van quedar amb uns ulls com a taronges quan, en tocar l'himne britànic, la llotja en ple es posava dempeus i les grades aplaudien a cor què vols.

Davant d'aquests fets, el governador civil de Barcelona, el mencionat Milans de Bosch, va ordenar la clausura immediata del camp i la suspensió de les activitats del club durant sis mesos, fins als dies previs al Nadal d'aquell 1925. Per evitar mals majors, el president Gamper –inhabilitat per tornar a presidir l'entitat– va haver de tornar, temporalment, a viure a la seva Suïssa natal.

L'acció de Milans del Bosch, però, va acabar reforçant el Barça, que va adquirir des d'aquells moments la categoria de “més que un club”. La força bruta de Madrid, un cop més, se'ls girava en contra.