De set en set
Bufet lliure
En aquesta civilització de les retallades que estem vivint, una de les institucions que pateixen és la universitat. Moltíssims altres serveis bàsics de l'estat del benestar també estan afectats per la pobresa o la misèria rampants, i no cal fer-ne un rànquing. Però m'atreviria a dir que la universitat va entrar en una crisi particular abans de la crisi col·lectiva. Altra cosa és que la universitat no sigui considerada allò que se'n diu un producte de “primera necessitat” i, en conseqüència, els seus mals passin més discrets.
La crisi de la universitat no és només en l'àmbit econòmic, que també, i que provoca que alguns centres universitaris del nostre país estiguin embargats i que, pràcticament tots, hagin convertit el paradigma dels estudis superiors en un mercat; és a dir, sotmesos a les lleis de l'oferta i la demanda, als criteris dels departaments de recursos humans i a les dependències empresarials, entre d'altres. A més de la crisi econòmica hi ha la crisi de funcions.
Acceptada la precarietat econòmica i financera de les universitats, a mi em sembla que en aquesta bugada hem perdut el llençol de la transmissió del coneixement, una funció bàsica de la universitat. No tinc cap dubte que la funció investigadora és també bàsica, fins i tot essencial en el conjunt d'accions pròpies de les universitats. Ni tinc cap dubte que la funció professionalitzadora, entesa com a pont entre la formació i l'emprenedoria és igualment una funció bàsica, fins i tot obligada en la perspectiva de la nova economia i la globalització. Però prèviament hi ha la transmissió del coneixement, una funció que es minimitza cada any acadèmic que passa.
El canvi conceptual que en els últims anys ens ha fet passar dels “ensenyants” als “aprenents” probablement, des d'una lògica innovadora, sigui un èxit pedagògic i cognitiu. Però, compte. Sobretot en els cursos inicials d'alguns graus comencen a detectar-se assignatures semblants a un bufet lliure. No hi ha cuiner, ni cambrer. Només un acomodador, un caixer i un guarda de seguretat. I un immens mostrador. Quan l'autoservei s'imposi s'haurà acabat la crisi de la universitat. I la universitat mateixa, vaja.