LA GALERIA
Espais Anglada i Dalí
L'institut Ramon Muntaner de Figueres, aquest curs 2014/2015 del 175è aniversari, a més de mantenir i mirar d'elevar el seu prestigi pedagògic, va tancant amb èxit els diversos fronts externs que havia obert amb motiu de l'efemèride. Les gestions per a la remodelació de la plaça del davant ja s'han traduït en fets; la performance que, en la dita plaça, hom va oferir l'1 d'octubre d'enguany a convidats i passavolants –i que rememorava la inauguració el mateix dia de 1839– va tenir tant d'èxit entre els assistents que molts dels que no hi eren i n'han sentit fums reclamen que es repeteixi; els dos llibres que s'han d'editar, properament un i més tard el segon, van fent el seu curs, talment com les conferències que, mes a mes, van oferint-se a la sala d'actes del centre. Ja que en parlem, la propera serà oferta el 9 de gener a les 7 al temple parroquial de Sant Pere perquè el ponent, exorganista del Vaticà, exrector de la Universitat Pontifícia de Música Sacra i director del cor i capella de Santa Maria Maggiore de Roma, monsenyor Valentí Miserachs, parlarà i interpretarà a l'orgue. Etcètera.
Les dues darreres comeses que ha confegit i inaugurat el Muntaner són dos espais dedicats a una professora de la casa i a un alumne del centre: M. Àngels Anglada i Salvador Dalí. L'institut, instal·lat aviat farà dos segles en un convent estat, no disposa de gaire espai, però té uns passadissos generosos que –no es pot triar– han estat aprofitats per dedicar-los a les dues personalitats esmentades. Primer va ser Anglada, amb uns plafons cedits per l'Institut d'Estudis Catalans i un expositor on figuren les seves edicions més emblemàtiques, i fa quinze dies, Dalí. El pintor va anar a l'institut cada dia a fer-hi, de dia, tot el batxillerat (1916-1922), i alguns vespres, a seguir les classes de l'Escola de Dibuix; el llegendari Juan Núñez era el professor d'ambdós estudis. Són sis anys de l'adolescència del geni que no solen ser gaire atesos ni pels experts especialistes ni pels diletants que usen el pintor com a mirall. Els responsables del centre, vist l'impacte presencial, la incidència didàctica i l'espectacularitat visual dels plafons que sintetitzen l'autora de Les closes, han reproduït el sistema amb Dalí. Des d'ara els alumnes de l'institut, encara que ningú no els parlés mai d'Anglada ni de Dalí, sabran de la novel·lista i el pintor ni que sigui per l'osmosi que facilita els centenars de vegades que recorreran els passadissos del primer pis. De gran interès i recomanable, si algú ho vol veure només ha de fer que manifestar-ho a consergeria.