Anar endavant, quin mèrit

Mèrit de molta gent, això sí. És ben bé que el món és dels valents, sembla una ximpleria però és així. Els que hem anat vivint el dia a dia d'El Punt i de l'Avui, tots, ho sabem. Hi ha hagut molts moments en què el més senzill, i diria que gairebé el més lògic, hauria estat tirar la tovallola. Però per sort hi ha gent que no sap què és quedar-se a la vorera i per això cada dia anem llegint El Punt Avui, el nostre diari, el que junts o separats hem tingut a casa, molts des del seu naixement. Durant tot aquest any he rebut moltíssimes cartes de lectors que coincidien en una cosa: en són subscriptors o lectors des del primer dia. Els responsables del diari, però, han tingut també molt clar un altre principi: si no es va endavant acabes anant enrere. Vist des de l'actual perspectiva sembla clar que El Punt sol potser no hauria pogut continuar i l'Avui sol, tampoc. Una vegada més la unió fa la força. Crec, sincerament, que tenim al davant un bon producte, però millorable, com ho han demostrat periòdicament els nostres lectors que no tenen mandra d'enviar correus o cartes escrites a mà. Puc assegurar que totes les opinions són escoltades i analitzades i dintre del possible s'ha procurat posar remei en allò que estava a l'abast del diari. I pel que em diuen els responsables, hi ha idees que estan al damunt de la taula i que s'intentarà en el moment oportú posar a la pràctica. Per això aquest defensor del lector continua en la seva tasca.

Repassant aquest any, hi ha hagut una millora indiscutible, entrar en el món de la televisió. I amb resultats molt positius, segons em diuen. Hi havia uns objectius molt realistes i s'han superat. Dedueixo pel que em comentem que el nou any portarà novetats. Una d'elles ha de ser encaixar totalment el món del paper amb el món digital. A Girona s'està treballant sense parar per unificar el diari amb la televisió i amb la web en un sol edifici, situat ben a prop d'on avui està ubicat el diari. Això permetrà resoldre un problema que des de fora no es veu però que condiciona molt, no haver de fer desplaçaments continus des de Girona fins a Sant Just Desvern, on hi ha el centre televisiu. D'aquesta manera, molts professionals del diari que viuen i treballen a Girona podran, com aquell qui diu sense moure's de casa, participar en programes televisius. Esperem que amb el temps aquest problema també es resolgui a Barcelona. Per cert, que fa pocs dies em vaig trobar en el quiosc amb un conegut de Girona que em va manifestar la seva satisfacció per haver introduït l'anglès tant en el diari com a Presència i a la televisió. Pel que m'ha arribat, hi ha molta gent que fa servir aquests espais en anglès per treure una mica el rovell a l'anglès. I de ben segur que per a alguns que no entenen el català els és útil trobar un resum en la llengua que coneixen.

Aquest 2014 ha estat un any mogut i crec que el diari ha sabut estar a l'altura. I de ben segur que el 2015 no ho serà menys. Caldrà estar molt atents a tot el que vagi succeint a àmbit de país, pendents, perquè no ens queda cap més remei, del que passi al centre de l'Estat. Fins on arribarem és difícil de predir, però el que és segur és que no podrem aguantar massa temps amb el sistema actual. Han de passar coses. I passaran.

Contesto les darreres cartes que he rebut d'enguany. En Salvador Rofes s'estranyava que l'article Tancs al carrer, signat per Cesc Batlle i que portava el número (1), no tingués continuïtat i pensava que hi podria haver hagut pressions. “Fa pudor de cremat”, em deia. Doncs no, Salvador, simplement en Cesc Batlle escriu dintre d'un període determinat i no li tocava fins al dia 23 d'aquest mes. Com has pogut comprovar, va sortir aquest dimarts, tal com estava previst. En Florenci Crivillé, de Ripoll, ens crida l'atenció sobre una paraula que surt a La graella horària/Cinema a casa. Dintre la classificació de films surt tot sovint “suspense”, quan en català hauria de dir “suspens”, segons el diccionari. Almenys al meu diccionari “suspense” no existeix. Confio que ho resolguin o ens donin alguna explicació. I acabo contestant un lector que vol quedar en l'anonimat. Diu que li sembla que el diari i sobretot Presència segueixen una línia determinada que no li agrada. De línia, en tenim, certament, però jo que estic a El Punt des del primer dia crec que no hem canviat la línia. D'acord amb les circumstàncies, veritablement nosaltres també ens hem d'adaptar. N'hauríem de parlar més concretament. Acabo, acabeu bé l'any i a veure si tenim sort i el que ve és millor.