LA GALERIA
Les darreres fotos
He demanat un mòbil als Reis d'Orient. Sé que és un regal gros però confio que valorin bé el meu comportament i, sobretot, que en tinc un de molt i molt vell. Sap greu abandonar una eina que funciona correctament com a telèfon, però la bateria ha dit prou i el sistema operatiu ja no es pot actualitzar. Finalment m'he de rendir a l'obsolescència tecnològica però estic content de com l'he resistit. Quant de temps fa que tinc aquest mòbil? Ho descobreixo mirant la data de la primera fotografia que hi ha guardada. Prop de cinc anys i mig! No està gens malament. Si aguantés una mica més seria ja un mòbil vintage, que diuen ara. En obrir l'arxiu de les fotos m'he adonat que en tinc milers de guardades que hauré de triar per veure quines cal conservar. Quina mandra. Un bon dia els telèfons van deixar de ser uns aparells col·lectius, situats en un lloc comú de la casa o del lloc de treball, i es van convertir en artefactes personals, amb un número que ens identifica tant o més que el DNI. Ningú s'imaginava aleshores que a partir de la seva primera funció evolucionaria fins a convertir-se en un aparell complex que no para d'incorporar noves funcions, una mena de navalla suïssa del segle XXI. I una de les conseqüències de tenir-lo a mà és precisament aquesta allau de fotografies que fem constantment i que mirarem o ensenyarem potser només una vegada. En els seus inicis les fotografies eren escasses i, per tant, valuoses. Moltes s'emmarcaven i figuraven en llocs principals de les cases. A mesura que es van anar multiplicant van omplir àlbums i aviat capses de sabates. Avui omplen sobretot la memòria dels telèfons. Generem un tsunami d'informació gràfica que ens acaba colgant. Un excés d'informació, ja se sap, provoca confusió. El nostre món, en això i en tot, és així. En realitat la nostra concepció de la fotografia ha canviat radicalment. La immensa majoria de les que fem ja no tenen una intenció o un sentit de document, de donar fe o de fer perdurar un instant, sinó que són més aviat una pulsió vital, el resultat d'un simple gest intranscendent, un acte moltes vegades espontani i quasi compulsiu lligat al moment que estem vivint i que, com aquest moment, passarà avall, desapareixerà. Milions de fotos desapareixeran aquests dies amb els canvis de mòbils motivats per la magnanimitat de ses majestats. Espero que amb mi també siguin magnànims. Prometo fer un bon reportatge de la cavalcada. (Que quedi entre nosaltres: si em porten mòbil nou no crec que el conservi).