L'home dels nassos

Darrer dia de desembre. “Aquest dia es presenta l'ésser més fantàstic que hagi pogut concebre la fecunda imaginació del poble: l'Home dels Nassos, un home que té tants nassos com dies té l'any.” En la versió de Joan Amades, aquest personatge que fa anar de bòlit la canalla representa un ésser mític que tracta de simbolitzar l'any. Aquest cop, però, no n'hi haurà prou amb “qualsevulga, si no és esguerrat”, com assegura Amades. Caldrà un home dels nassos especial si ha de simbolitzar l'estressant història dels darrers 365 dies.

És innegable que ha estat un any atapeït, hiperactiu, sorprenent en molts casos. Un any en què la corrupció política ha saturat la societat fins fer desbordar la indignació. Ningú n'ha sortit il·lès, començant per la Casa Reial, que ha hagut de rellevar l'inquilí del tron –un relleu llampec i lampedusià–. Arribem a 31 de desembre amb el tradicional sistema bipartit espanyol potes enlaire, amb el PP obert en canal als jutjats i el PSOE intentant consolidar un nou lideratge de vol gallinaci, mentre Podem s'engreixa amb les contradiccions del sistema. A Catalunya el procés sobiranista ha seguit avançant, ferm, amb sotracs importants –com la constatació que rere el lideratge carismàtic de Jordi Pujol s'amagava també una dolorosa i immensa hipocresia–, però expectant i il·lusionat amb una espectacular Diada i un 9-N exemplar. De nou, els partits i la necessitat d'unitat concentren ara l'atenció. Tot plegat en dotze mesos d'estrènyer el cinturó en una economia que ha eixamplat les diferències entre rics i pobres fins a extrems ofensius.

La història s'accelera. Es precipita. Cada cop l'home dels nassos topa amb més canvis i més profunds. Cada cop l'any arrenca en un punt més sorprenent i s'aboca a una situació més incerta. Les reformes ja viscudes són la constatació de com n'és d'obert l'horitzó. El nou any és així, un futur ple de dificultats i mancances però també d'immenses possibilitats i expectatives. Salut i sort!