Els fonaments

Que vivim immersos en uns temps de grans canvis és evident. Crisi en diuen, com a sinònim de depressió. Totes les modificacions animals, vegetals i minerals alternen la destrucció amb la construcció, i ara no és pas diferent. Valgui com a metàfora la gran quantitat de temples religiosos que han estat construïts sobre les runes d'un d'anterior. Primer es desprenen pedres de les parets, a continuació les gàrgoles i finalment cau el Sant Crist gros, però, els fonaments sempre són els mateixos, amagats dels aires i el temps que solidifica i erosiona. El canvi generacional és inevitable i la sensació de viure en una gerontocràcia que reclama a crits un relleu és clara. Aquesta decrepitud s'accelera encara més amb la irrupció de les noves tecnologies, una eina tan poderosa com ho podia ser en el seu moment el descobriment del foc, la roda o l'impremta. Mai però, el salt evolutiu havia estat tant sobtat com ara. La tecnologia és imparable i ningú pot fer-hi res. Ni els nostàlgics, ni els que se la miren com una eina de deshumanització. Ves a saber quan temps va passar abans el foc no es va imposar com un descobriment positiu. Els qui s'hi van cremar possiblement hi van estar en contra i els copistes i els amants de l'estètica dels manuscrits tampoc els devia fer gaire gràcia la massificació que va comportar l'invent de Gutenberg. Estic molt d'acord amb la tesi del arqueòleg de Ribes de Freser, Eudald Carbonell, quan planteja el projecte evolutiu en base a la simbiosi entre l'home i les eines com a camí de civilització. Com deia abans, però, aquest canvi ha estat molt sobtat, fins el punt que amb poc menys de trenta anys el món informàtic ha creat la seva pròpia arqueologia. Hi ha col·leccionistes que paguen grans quantitats per fer-se amb els primers ordinadors domèstics, actualment obsolets. Només per gaudir d'una antiguitat de menys de trenta anys. Fa poc temps es podia veure l'anunci d'una marca puntera en telefonia mòbil que en el seu moment va baixar del carro de les darreres innovacions i ara sembla que hi torna a pujar. En una ma es mostra un telèfon de color rosa amb poquíssimes aplicacions, dels primers del mercat; i en l'altre un iPhone que fa de tot. A Campdevànol tinc un amic, sabater retirat, que només utilitza el model antic que apareix en l'anunci. L'únic telèfon que té i ha tingut. Quan li vaig dir que podria tenir algun valor em va mirar amb cara de no acabar-s'ho de creure.