Realment
Els Reis són els pares. El món no canviarà perquè tu ho vulguis. El que hagi de ser, serà. Tot cau pel seu propi pes i millor no fer volar coloms. Això que dius només passa a les pel·lícules. Darrere de la màgia sempre hi ha un truc o una trampa. O un guionista, o un novel·lista, o Woody Allen. Que no t'expliquin històries. A més, ja saps que la realitat sempre supera la ficció. Peus a terra i ulls també a terra. Són faves comptades i no hi ha més cera que la que crema. Hi ha coses que no podem canviar. No hi ha vida després de la mort, Déu no existeix, les religions són faules consoladores. Bones festes, bones vacances, o bon solstici d'hivern, posats a ser realistes. Som el mico sofisticat que va tirant i que desapareix sense més ni més, “la ciencia lo dijo y yo no miento”. Escollim la vida per càlcul de beneficis. Tot té una raó. Ens enamorem de les persones i de les professions que volem. No es pot moure el destí d'un país a base de manifestacions. La independència és una utopia. L'estat del benestar no és sostenible. La feina no pot realitzar-te, només pot fer-te sobreviure. No et puc pagar més del que et pago, l'empresa ha de reduir encara més despeses. Pel que em paguen, ni puc ni he d'esforçar-me més. Tothom té el que es mereix. L'amo només m'explota. Els treballadors només em xuclen. La vida ja és prou complicada perquè encara te la compliquis més. Aquest home no et convé. Aquesta dona no et convé. No és un bon moment per tenir fills. Estar sol és poc pràctic. Lligar-se és irracional. Desviure's pels nens és irresponsable. Passar-se amb la nit més màgica de l'any és de beneits. Creure és de bojos. La pastilla vermella de Matrix és la real. No es pot tenir tot. No estiris més el braç que la màniga. Qui fa el que pot, no està obligat a més.
I n'hi ha d'altres de més realistes, encara: les persones no canvien mai. Si et va fer mal una vegada, te'n farà sempre. Tot és culpa teva. Tot és culpa seva. Sigues pràctic. Sigues pragmàtica. Sigueu raonables. Aquest sí que és un noi com cal. Pensa amb el cap. A casa s'està com enlloc. Nosaltres estem com el primer dia. Qui no es conforma és perquè no vol. Qui no té un all té una ceba. Enamorar-se és cosa d'adolescents, noi, madura una mica. El mal que em vas fer és irreparable. La nostra història és impossible. Tot plegat és una bogeria. No tinc forces per continuar. He refet la meva vida. Ja t'ho deia, noia, tots són iguals. Ja t'ho deia, noi, totes són iguals. Allò no va significar res. Desenganya't. Els amors de pel·lícula no existeixen, són cosa de guionistes, de novel·listes, de Woody Allen. No et vull veure mai més. El temps ho cura tot. El món està ple de gent. Per cert: t'he oblidat.
La política és l'art del possible. La culpa és de l'oposició. La culpa és del govern. La culpa és del sistema. Fets, i no paraules. Desconfia i encertaràs. Les ideologies ja no compten. Els sentiments ja no compten. La gent no s'apunta a la causa de la independència per nacionalisme, sinó només per interessos. Siguem realistes, en política només hi ha interessos. Parlem dels problemes que realment interessen a la gent. No els vinguis amb contes, la gent no necessita creure, ni somniar. Crua i pura i dura realitat. Tots són iguals, mateixos gossos amb diferents collars. La unitat s'aconsegueix millor anant per separat, ho diuen els càlculs. Anem per aquí, ho diuen les enquestes. Anem per aquí, ho diuen els politòlegs. Anem per aquí, ho diuen els mercats i la Merkel. Anem per aquí, ho diu Marx. Admetem-ho, no hi ha política fora de la llei. Assumiu-ho, no hi ha autodeterminació sense reforma constitucional. Reconeguem-ho, el país no està prou madur. Els lideratges forts no són necessaris, la pluralitat és més real. No feu l'irresponsable. Encomanar il·lusió ho fan els il·lusionistes. Sempre hi ha truc, sempre hi ha traïció, o sempre hi ha error de càlcul. Això de “tenir un relat” és cosa de guionistes, de novel·listes, de Woody Allen. A mi no m'expliqueu històries. A mi no em “storytellingueu”. Com dèiem, la realitat supera la ficció. I els Reis són els pares, i la màgia no existeix. O, com a mínim, és efímera i inútil. No valen cap dels desitjos que llancem als estels. En definitiva: molt bon any, estimats realistes. I benvinguts al món real.
