Desitjos

És un tòpic, i potser per això i perquè tampoc no és fàcil escollir, no havia optat mai per fer una llista de desitjos per a l'any que acabem d'encetar. Però l'habitual resum que fa aquest diari m'ho ha posat molt fàcil a l'hora d'omplir la llista de peticions: que l'aigua no torni a negar els túnels del TAV a Girona; que les llevantades no provoquin ni més morts ni més destrosses com la de la Rambla de Figueres; que ja no hàgim de parlar més dels assalts violents; que continuï baixant el nombre de morts en accidents de trànsit fins arribar a zero; que els ecologistes i els impulsors de projectes com El Bulli Fundation puguin arribar a una entesa; que el Museu Dalí de Figueres pugui complir 40 anys més sense morir d'èxit; que l'hospital Josep Trueta sigui notícia pels seus èxits i no per les picabaralles sobre on s'ha de construir el nou edifici; que els nous hospitals d'Olot i Puigcerdà representin una clara millora en l'atenció sanitària dels ciutadans; que el desdoblament de més trams de l'N-II sigui una realitat i que si es fa no tardi més que les obres de la Seu; que l'aeroport de Girona no torni a l'ostracisme del passat, o sigui d'abans de l'aparició de Ryanair; que d'una vegada trobi una solució al desgavell de les urbanitzacions que es van deixar construir a la babalà; que es posi fre als casos de corrupció, malversació, suborn, prevaricació o qualsevol presumpte delicte protagonitzat per qualsevol representant públic; que els partits i els polítics deixin de mirar-se el melic i vetllin més per als ciutadans que els han escollit; que de veritat sigui l'any de la sortida de la crisi econòmica i ja no veiem més casos com els del tancament d'empreses històriques com Torraspapel, de Sarrià de Ter o la tèxtil Grober, de Bescanó; que aquesta desitjada recuperació posi fre als desnonaments; que la famosa “carretera de la vergonya” deixi de ser-ho; que s'acabin els abusos a menors (i a no tan menors); que no hàgim de veure més gent pidolant pels carrers; que el Parc Tecnològic de la UdG pugui superar la seva delicada situació econòmica; que es trobi una solució a la prostitució a les carreteres de casa nostra; que no es produeixin més assassinats com els vuit que hi va haver al 2014 a les nostres comarques; que no hi hagi violència de gènere... Potser és demanar massa, però per provar, que no quedi. Si més no, pot servir de carta als Reis.