La columna
La llibertat
La veritable democràcia comença respectant aquell que no pensa com tu
Deien que no sé què havia passat a París de molt esgarrifós, així que, sense més remei vaig engegar la televisió per trobar-me nogensmenys que en mestre Mariano Rajoy defensant la llibertat de premsa i la llibertat de les llibertats. No sabia si riure o si plorar; vaig haver de plorar i dir un parenostre sabent la sangarrera que uns caps calents de l'Islam havien fet amb la gent d'una revisteta que se'n fotia del Mahoma i de sa mare.
Conec prou l'Islam perquè m'esgarrifés, una religió que s'agafa les coses per la banda que crema i no té prou sentit de l'humor per entendre-ho tot.
I ves que vaig quedar pensant en les que ens venten als cristians i més als catòlics des del Torquemada fins al bisbe ferotge d'ara. Pots escolar-los cantant i ben tranquil perquè l'Església és de Déu i sobreviurà fins i tot ballant-la amb un tango mal sonat. La feta de París m'ha fet pensar en la llibertat, i potser més en la llibertat a la grega, de la qual en surten totes les llibertats, encara que avui dia hagin fet botifarres amb el mot de democràcia.
Ben clar, i deixant-nos de casos concrets, a la socràtica la meva llibertat s'acaba on comença la del veí, on comença la llibertat del veí a totes, sigui com sigui, té dret al meu respecte, mai no tindré dret a fer conyeta de les seves creences.
Mireu que en toco una de calenta. La nostra política és un camp de fems perquè els uns no respecten els altres.
I ara se me n'acut una de Chesterton. Fent un joc dialèctic d'aquells tan seus. Algú li havia dit que podia fer allò que volgués amb el seu paraigües, i el nostre home li va respondre que si, menys fer-lo servir per bastó i apallissar-lo. Potser encara n'hi faltava una, podia dir-li que amb tots els drets que tenia sobre el paraigües no tenia dret a fer-ne estrips perquè el paraigües es mereix els seus respectes.
La veritable democràcia comença respectant aquell que no pensa com tu. En el respecte al contrari hi ha tot el secret de la democràcia anglesa.
Que lluny quedem d'aquests tres fanàtics i tants com en tenim a prop nosaltres.
Ep. Gràcies a Déu sense fusell.
