‘Charlie' i molts altres

El criminal atac de signe gihadista al setmanari satíric francès Charlie Hebdo, en què van ser assassinats coneguts ninotaires de la revista, a més del director i dos policies de la gendarmeria, un dels quals, per cert, era musulmà, i que en la majoria de països civilitzats va provocar una allau de manifestacions de protesta i solidaritat amb la publicació, m'ha fet pensar, com a ninotaire que també sóc, en els problemes amb què topa l'humor quan els seus propòsits van més enllà de la simple tasca de fer riure. Els autors del sagnant atemptat van proferir, un cop perpetrada la massacre, crits de venjativa satisfacció. El setmanari sol publicar caricatures de destacats personatges d'àmbits religiosos, polítics, militars, artístics i literaris, i Charlie Hebdo, fidel al seu eclèctic esperit satíric, tan aviat publicava una imatge burlesca de Jesucrist com de Mahoma. Si algú considerava que un d'aquells dibuixos ofenia les seves creences, sempre podia recórrer als tribunals per exigir una satisfacció. Evidentment, assassinar els seus ninotaires i redactors ha estat una brutal salvatjada que només s'explica veient els sanguinaris currículums dels seus autors, els quals, a l'hora d'escriure aquesta columna, les 11 del matí del dijous dia 9 de gener, encara no han estat detinguts.

Tornant als problemes que afecten l'humor satíric, convé recordar que el setmanari El Papus, predecessor d'El Jueves, també va ser víctima d'una acció terrorista el 20 de setembre del 1977, acció en què va morir el conserge i 17 persones més van resultar ferides en explotar un artefacte col·locat per la Triple A.

El 25 de novembre de 1905, un grup d'oficials de l'exèrcit va assaltar i destrossar a Barcelona la redacció del setmanari satíric ¡Cu-Cut! perquè no els havia fet gràcia un acudit del ninotaire Junceda en què un ciutadà considerava que el Banquet de la Victòria el celebraven els paisans i no els militars. Sense oblidar, és clar, les vegades que les autoritats polítiques han expedientat, multat i tancat publicacions humorístiques, i fins i tot no humorístiques, per haver publicat alguna sàtira gràfica que ha tret de polleguera el poder establert. Per cert, Charlie Hebdo va substituir als quioscos la revista Hara-Kiri Journal bête et méchant, prohibida després d'haver fet una sàtira en portada sobre la mort del general Charles de Gaulle.