El procés en un SMS

Oriol Junqueras no va poder llegir l'SMS en què Artur Mas li deia de tot perquè era massa llarg i el mòbil no l'hi obria... Aquell va ser l'instant de més baix nivell de la política catalana de les últimes dècades. Dos líders que tenen a les seves mans la decisió més important des del 1714 no aconsegueixen comunicar-se tot i que –suposadament– mantenen obertes unes negociacions intensíssimes des de fa mesos. Som al pou. Ens hi han ficat ells.

El fet és que la confiança, quan es trenca, sempre és difícil de recuperar. Però en política encara ho és més, així que tot indica que caldrà anar a unes eleccions de confrontació per determinar quin és el lideratge que ha de portar aquest país a la conformació d'un estat independent. De fet, el problema bàsic és que fa temps que les enquestes reflecteixen que ERC podria superar CiU en unes eleccions al Parlament i, a més, aquesta previsió ja es va materialitzar en les eleccions europees de l'any passat. Ja sé que no és això el que demana la base social del sobiranisme, ni tampoc les entitats cíviques com l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI, però és que, sense eleccions, aquestes entitats també acabaran interioritzant una batalla política que només es pot resoldre votant. Era millor Mas i Junqueras, però acabarà essent o Mas o Junqueras.

I arribats en aquest punt, qui té la responsabilitat és el president. De la mateixa manera que va fer el 9-N, Artur Mas ha de prendre decisions i anunciar quin serà el calendari electoral, encara que no hi hagi un acord previ amb ERC. Passades les eleccions al Parlament haurà quedat clar qui assumeix el lideratge del procés. Tot això amb només una condició: el perdedor s'hauria de comprometre davant la societat a no entorpir un procés que ha quedat frenat just abans d'entrar en la fase decisiva. Ja n'hi ha prou.