Desencallar

Segons alguns analistes del discurs, Artur Mas té reservades les metàfores marineres per al consum propi en el relat del seu mandat. Les metàfores, al contrari del que sembla, serveixen per connectar l'emissor amb el receptor, perquè són imatges. Tanmateix, no sempre és cert que una imatge valgui més que mil paraules: ho demostra el fet que els dispositius mòbils de telefonia no han eliminat el llenguatge alfabètic, sinó que, simplement, hi han afegit símbols i altres logotips per acostar el missatge al metallenguatge. Potser sí que algun acte de comunicació simple es podria formular exclusivament amb emoticones, però el resultat final, en casos de més dificultat, seria imprecís. Vaja, que les metàfores ajuden i prou.

A diferència del que dèiem més amunt, en tot allò que té a veure amb l'anomenat procés de transició nacional, Artur Mas no ha fet ús de les metàfores marineres. Poques setmanes abans del 9-N, Mas va fer ús d'una altra col·lecció metafòrica: la de la porcellana. “El consens és una figura de porcellana fina que cal cuidar”, va dir. També va dir que la porcellana s'havia esquerdat. Però la cosa no va donar més de si. I és que les metàfores estàtiques i ceràmiques no tenen tant de recorregut com les dinàmiques i marítimes. És el que dèiem abans, les imatges són subsidiàries de les paraules, i no sempre.

A mi, que vaig néixer i vaig viure un grapat d'anys en un municipi de la costa, el discurs masià banyat amb aigua salada em semblava molt didàctic i divulgatiu. I m'ha sabut greu que en la matèria relativa al procés de transició nacional Mas se n'hagi desentès. Per contra, m'han satisfet unes declaracions de Carme Forcadell, que recollia aquest diari en l'edició d'ahir, sobre l'interès de l'ANC a “desencallar” el procés. “Desencallar”, segons el Termcat en el diccionari especialitzat en paraules de mar, significa literalment: “Treure un vaixell del lloc on està encallat”. Ara mateix m'estic navegant a sobre, del tot convençut que començarem a anar bé. Què dic, bé! La mar de bé, vaja.