No hi ha dret

Avui fa una setmana que es perpetrava l'horrible matança al Charlie Hebdo i es feria de mort la llibertat d'expressió. Un dels pilars de la democràcia. El mateix dia, aquí a Catalunya, el magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal rebia amoïnat un altre atac a la seva llibertat d'expressió. S'enfronta a una suspensió de sou i feina durant tres anys, a un trasllat fora de Catalunya o a l'expulsió de la carrera judicial. Per què? Per haver participat en la redacció d'una proposta, d'un esborrany, de constitució catalana. Ja veuen que és un esgarrifós delicte de sang que ha trasbalsat la vida de moltes persones i que ha estroncat els somnis i les il·lusions de molts innocents. És la desmesura amb què la justícia espanyola tracta totes les qüestions que tenen a veure amb allò que s'anomena el procés sobiranista, és a dir, tot allò que fa olor d'independència. La llei orgànica del poder judicial diu que els magistrats poden fer informes tècnics durant el seu temps lliure, però es veu que, tal com recordava Vidal, a escriure, pensar, debatre i opinar no hi estan autoritzats. Dins una sala i en el marc jurídic en què es belluguen els jutges poden interpretar lliurement la llei com els sembli, és a dir, segons el seu criteri. En canvi, quan es treuen la toga no poden dir aquesta boca és meva perquè pertany a la institució. Com s'entén? Com es pot coartar la llibertat de pensament, d'expressió i d'acció a qui n'hauria de ser el màxim representant i garantia que la resta de ciutadans puguin exercir-la perquè és un dret fonamental de la nostra democràcia, de la nostra societat. A dreta llei tothom és lliure de fer el que vol amb el seu temps lliure. Sort que el president Rajoy deia a París que Espanya és un país tolerant i respectuós amb les idees de la resta. Quina hipocresia! No és ni tan sagnant ni tan terrorífica, evidentment, però la petició que fa l'instructor i promotor de l'acció contra Santiago Vidal és un atac a la llibertat d'expressió en tota regla i no hi ha dret.