Un desig per a Girona pel 2015

Enmig del debat, que comparteixo i reivindico, del dret a decidir dels catalans, de si volen esdevenir un estat, considero que les euroregions i l'arc mediterrani són els àmbits més propers i amb més oportunitats per al desenvolupament sostenible i la veritable construcció de l'Europa dels ciutadans i les ciutats.

Girona ha de posar totes les seves fortaleses i capacitats de lideratge, institucionals –Generalitat i ajuntaments–, públiques i privades dins l'euroregió Pirineus Mediterrània en l'espai català transfronterer, l'eurodistricte. Aquest és el meu desig i compromís pel 2015.

L'any 2004, el president Pasqual Maragall signava l'acord amb Balears, Llenguadoc-Rosselló i Midi Pyrenées i amb l'absència política d'Aragó. El 2007 es consolida el projecte eurodistricte transfronterer; 453 municipis, 13 comarques del departament francès dels Pirineus Orientals i la demarcació de Girona. Més d'1,1 milions d'habitants residents, més de 7 milions de turistes, 10.246 km² (a prop de 200.00 hectàrees de producció agrícola), dos aeroports (Girona i Perpinyà) amb una xarxa densa logística, de formació, de salut i de comerç.

Ara és l'hora de sumar ambicions per consensuar el projecte de l'eix gironí pel 2020, el 2030 o, fins i tot, com a la ciutat de Detroit, imaginar la Girona del 2050.

L'eix gironí està immers, igual que la resta de Catalunya, en les conseqüències de la darrera recessió amb la crua realitat de l'atur, més de 80.000 persones sense feina (segons EPA, tercer trimestre del 2014) i amb l'escletxa de la desigualtat i l'emigració instal·lada a moltes famílies gironines.

El 2015 diuen que serà l'any de la recuperació, del creixement del PIB gràcies a les exportacions, als sectors industrials i primari i al turisme estranger, bàsicament. Algunes dades gironines ens ajuden a contextualitzar la població i l'economia productiva a les comarques gironines. Fort creixement poblacional en 13 anys: de 565.599 persones el 2000 a 761.632 el 2013, amb un fort component immigratori, però el 2014 comença a invertir-se la tendència (sobretot a les comarques de muntanya i la Costa Brava) per retorn de gironins procedents de la immigració als seus països d'origen i l'emigració forçosa de joves formats; la població ocupada el 2007 a Girona era entorn de 363.000 persones i el 2014, de 315.000, amb un continu decreixement respecte al 2013.

Hi ha qui considera que tot comportament de l'economia és cíclic i que cal intervenir poc, i menys ara que la globalització és factor determinant. Jo, per contra, considero que la demarcació de Girona necessita amb urgència definir els grans temes del model de desenvolupament de l'economia productiva i de la societat i els instruments a prioritzar, construir i reivindicar.

La ciutat de Girona al davant, l'Empordà ròtula i logística amb Perpinyà, les comarques de muntanya com a espai transfronterer pirinenc i la Costa Brava xarnera de l'eix mediterrani entre França, la resta de Catalunya fins a Algesires i el nord d'Àfrica.

L'economia productiva com a prioritat i àmbit de consens. Cal apostar per sectors vinculats a la nostra especificitat geogràfica, paisatgística, tradició, expertesa i equilibri territorial.

La Girona pagesa, potenciant un sector potent agroalimentari que sumi sector primari, industrial i comercial i gastronòmic. Girona pot oferir aliments de quilòmetre 0, de proximitat i amb un alt component de dieta mediterrània (oli, cereals, vi, peix blau, fruita, verdures) i reconeixement internacional especialment a través dels germans Roca i de Ferran Adrià i la futura elBullifoundation.

La Girona industrial (arribant el 2020 que suposi el 20% del PIB, i el 25% el 2030, ara el 17% amb un fort component exportador global). Un sector de la construcció que suposi entorn del 7 o el 8% del PIB a expenses de la rehabilitació, eficiència energètica habitatges i creixement vegetatiu habitatges nous. Durant els punts més àlgids del creixement econòmic recent l'aportació de la riquesa a les comarques gironines, en termes de PIB era quasi equiparable a la indústria i òbviament la caiguda taxa interanual del PIB de la construcció a Girona 2007-2013 de gairebé un 7% ha produït una part molt important dels aturats, més de la meitat.

La Girona turística i comercial tot l'any, de promoció mundialitzada, de costa i interior, de sol i platja, de ciutat, de cultura i de paisatge, de salut i de lleure.

Un model de desenvolupament econòmic que ha d'apostar per ocupació de qualitat, per fidelitzar, retornar i atraure talent i una aposta clara per les energies renovables, per l'aprofitament de l'aigua i una molt baixa contaminació. La Girona del 2050 en gran part autosuficient en producció energètica de proximitat renovable (solar, geotèrmia, eòlica, marina, biomassa...) i amb model sòlid de reciclatge d'aigua i residus.

A partir dels acords en el traç del model de desenvolupament econòmic cal liderar els projectes, els instruments per convertir la demarcació de Girona en el territori transfronterer dinàmic, sostenible i cohesionat socialment. Apuntaré els més rellevants:

-Elaborar el primer semestre del 2015 el pla estratègic eurodistricte de l'espai català transfronterer en els escenaris temporals 2020, 2030 i 2050 aprofitant l'instrument de l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) (Acord entre Generalitat i el Consell General dels Pirineus Orientals el juliol del 2007) i l'Agenda europea RISC3.

-Convertir l'educació superior, la Universitat de Girona (UdG), el Parc Científic i la formació professional en el verdader Campus Educació Superior Eurodistricte Pirineus-Mediterrània. La docència, la recerca, la innovació al servei del territori i al desenvolupament del model social, econòmic, energètic, d'aigua, ambiental i cultural.

El francès com a quart idioma que permetrà la interacció en tota l'euroregió i alhora en tot el món francòfon, inclòs el Canadà i l'Àfrica. Seran els departaments de llengües de la UdG els que es responsabilitzaran que tots els gironins sàpiguen com a mínim quatre llengües el 2030: català, castellà, francès i anglès.

-Revitalitzar l'aeroport de Girona dins un pla de prioritat d'infraestructures (ferroviàries, viàries, N-II, tecnologies de la informació i comunicació, aeroportuàries, aigua, residus, energies... 2015-2030) de l'eurodistricte dins eix Pirineus-Mediterrània. Cal tornar als 5 milions del 2008. Tenim les instal·lacions i l'oferta del territori i caldrà buscar els aliats públics i privats per la gestió per substituir el que va representar el monopoli de Ryanair durant els grans anys de l'aeroport.

-Liderar l'execució del Campus Trueta-Campus Salut transfronterer eurodistricte.

El model sanitari gironí disposa de grans fortaleses amb una potent assistència primària i una xarxa d'hospitals comarcals i sociosanitaris adequada (hospital europeu transfronterer Cerdanya, nou hospital Olot-Garrotxa, hospital Santa Caterina Salt-Parc Sociosanitari-Salut Mental Martí Julià i els ampliats i renovats hospitals de Figueres, Palamós, Blanes i Campdevànol) junt amb l'hospital de referència Josep Trueta. El projecte Campus Trueta 2020 clau dins agenda europea RIS3 basada en el creixement intel·ligent, sostenible i integrador. L'àmbit de Salut a Girona pot aportar resultats en assistència, formació i recerca i alhora en salut pública (salut vascular, salut mental, envelliment saludable) vinculat a la dieta mediterrània i a l'activitat física en el privilegiat paisatge. L'any 2015, any del projecte definitiu del nou hospital Josep Trueta a Girona dins el Campus Salut transfronterer de l'eurodistricte amb concreció de fons europeus.

-Consolidar un projecte transfronterer de creació i de cultura. Agregant tota la formació i l'oferta cultural en tots els àmbits; Temporada Alta, Fitag i la resta de programació teatral, museus (aliança liderada pel museu Dalí) festivals de música i dansa, audiovisuals, premis literaris, fotografia... La cultura ha d'esdevenir un dels signes identitaris de l'espai català transfronterer, que ha de permetre la seva internacionalització i una oferta d'indústria cultural i d'ocupació estable.

Cada dia que passa, per omissió, Girona perd oportunitats. L'estratègia transfronterera és clau en l'ambició necessària.