La mata de jonc

Si els valencians i valencianes patim la situació que patim és a causa del nostre desconeixement dels clàssics. El valencianisme, hui, més que mai, necessita rellegir Ramon Muntaner per saber quin mal ha patit i com superar-lo. El gran cronista afirmava que “si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arrencaran”.

A la Ribera, però, l'hem llegit i ho hem entés ben bé. A la vora del Xúquer hem anat ajuntant joncs. Fa uns quants anys que el valencianisme polític de diferents tradicions ha anat lligant i ajuntant els joncs de la mata “ab una corda ben forts”. I no ens ha anat malament, sinó al contrari. La desunió dels valencians i valencianes ens ha costat molt cara, tant culturalment com econòmicament. Ens han espoliat els diners i han intentat acabar amb la nostra llengua i la nostra cultura. El premonitori Muntaner en 1328 tenia clar què ens anava a passar si no treballàvem colze a colze: “e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que sol un jonc no hi romandrà”.

Des de 1707 no és un fadrí de huit anys qui jonc a jonc va trencant el nostre present i futur, sinó que és la maquinària de tot un estat central. Tant segur està de la seua superioritat que fins i tot quan suposadament ens facilita una corda per unir-nos, una corda anomenada Estatut, l'acaba convertint en un altre tipus de corda: una soga al coll que cada dia tiba més.

Ací, però, hem decidit començar a ajuntar els joncs dispersos i hem començat a unir-los amb un minúscul cordellet per evitar que, disgregats i sols, siga fàcil acabar amb nosaltres. Diversos col·lectius locals d'Esquerra Republicana, de Compromís i de gent independent hem començat a col·laborar i treballar junts. Superant velles enemistats, conflictes, prejudicis i desconfiances hem descobert que un present junts ens assegura un futur prometedor. Volem servir els nostres pobles, a la nostra comarca, al nostre País. I volem fer-ho junts, perquè junts és millor i junts som més forts. Això ho hem tastat i ens ha agradat.

No és que haja estat un camí fàcil i que no s'hagen produït desavinences, però tot és superable si es té la convicció que la mata de jonc junta i ben lligada sempre romandrà . La societat valenciana, després de vint anys d'anestèsia social està canviant a passos agegantats i hui en dia es fan plantejaments impensables fa cinc o deu anys. Ja no esglaia res a ningú, i per això ara és el moment de ser valents.

Fa un quants anys diverses formacions polítiques encetaren també una aventura incerta anomenada Compromís, una aventura que es qualificà de cooperativa política. Eixa cooperativa ha anat sumat a poc a poc partits polítics xicotets i ha donat molts bons resultats. De fet, ha il·lusionat molta gent. Fa quatre anys es començà a desconstruir les capelletes típiques del valencianisme que tant de mal li han fet per començar a construir una única i gran catedral. Cal acabar-la.

Ha arribat el moment, una vegada que es té representació en totes les institucions polítiques possibles, que nous socis entren a eixa cooperativa. I és que davant l'espenta d'aquells que volen desarrelar-nos de la nostra terra, que volen arrancar un a un cada jonc de la mata, l'únic que podem fer és lligar-nos els uns als altres “ab una corda ben forts”. Un jonc que queda per lligar a la gran mata que és Compromís és el d'Esquerra Republicana; i ara és el moment de fer-ho. A la Ribera ho hem fet i ho hem fet perquè tenim perspectiva de futur i de País. No volem cap pacte electoral puntual sinó que volem configurar definitivament un valencianisme polític de llarg recorregut que supere definitivament les enquistades guerres intestines.

Ningú no pot saber mai quants vots es guanyen o es perden sumant o restant formacions, però qui sols pensa en eixos termes no és un autèntic polític. Una coalició que fa pocs mesos ha caminat per la corda fluixa i que ha estat a un tres i no d'ensorrar-se no pot deixar de mostrar la seua fortalesa obrint la porta a nous cooperativistes. Perquè, qui gosarà contradir Ramon Muntaner? La mata de jonc cada vegada ha de ser més gran i ha d'estar més ben lligada. Ara és el moment i cal aprofitar-lo.

Diego Gómez. Portaveu Compromís Ribera Alta

Raül Sanxis. Coordinador comarcal Ribera Alta d'ERPV

Josep Bermúdez. Portaveu de Més Algemesí

Rafa Oliver