Opinió

A cremallengües

Una estelada a la manera quebequesa

Joan-Lluís Lluís / [email protected]

ls quebequesos estan perplexos. Els quebequesos independentistes. Després del fracàs del segon referèndum sobre la independència del Quebec, el 1995, els sobiranistes pensaven que no trigarien gaire a organitzar-ne un tercer, el qual seria victoriós. Vint anys més tard, res no sembla més allunyat de l'agenda política quebequesa que aquest tercer referèndum. La independència d'aquest país que amb tanta evidència forma una societat peculiar, diferent del Canadà, ni s'albira ni es pressent. I els independentistes, el nucli dur dels quals constitueix si fa no fa el terç de l'electorat, cerquen arreu com reactivar la idea de llibertat. Entre les pistes evocades per militants, comença a fer-se lloc la possibilitat de disposar d'una bandera nacional que sigui clarament independentista. Que, al costat de la bandera de la nació, pugui onejar-hi una altra que indiqui el projecte polític sobiranista. Us sona? Han vingut a pescar la idea a Catalunya.

La bandera del Quebec és, de fet, molt recent. Va esdevenir oficial el 1948 després d'haver estat creada, en la seva primera forma, el 1902 per un capellà, Elphège Filiatrault, més com a ensenya religiosa que com a bandera nacional. Fins llavors, el Quebec havia vist desfilar diferents tipus d'emblemes, gairebé tots com a variacions de la bandera reial francesa o de la Union Jack britànica. Anomenada fleurdelisé, la bandera actual del Quebec té un fons blau dividit en quatre rectangles per una creu blanca, amb una flor de lis al centre de cada rectangle. El 2008, per celebrar els seixanta anys de la seva adopció oficial, un col·lectiu de militants, Identité Québecoise, va proposar-ne una variant simplificada, batejada com a unilys. Un fons blau amb una única flor de lis blanca. La motivació principal d'aquesta proposta de canvi era d'esborrar “la imatge d'un Quebec dividit” suggerida pels quatre rectangles i de donar-li més impacte visual i, per tant, una capacitat de comunicació i d'atracció més eficaç. Les banderes de referència eren les que, segons els concebedors de l'unilys, tenien més força i claredat: les de Suïssa, el Japó i el Canadà. També es permetien esborrar la creu, clara referència al catolicisme històric del país, en contraposició al protestantisme canadenc.

Avui, doncs, alguns militants independentistes quebequesos, inspirats per la idea catalana de transversalitat i de base social diversa, han decidit proposar i començar a usar l'unilys com a bandera obertament independentista. La fleurdelisé, com la senyera, és la bandera de la nació, la que onejarà a les Nacions Unides quan hagi arribat la independència, i l'unilys, com l'estelada, és la bandera d'un combat pacífic, d'un ideal de futur compartit. Una bandera que ha de ser capaç d'atreure electors més enllà del sòcol identitari. Aquesta és una qüestió primordial al Quebec, on el noranta per cent dels no francòfons s'oposen a la independència. És clar que a Catalunya aquesta qüestió tampoc no és menor.


E



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia