Keep calm
Rajoy també juga
A vegades oblidem que en aquesta complexa partida d'escacs que tenim entre mans des de fa uns anys hi ha un contrincant que té unes peces molt més eficients que les nostres. Digueu-li Rajoy, govern espanyol, unionisme, Estat, Tribunal Constitucional… El contrincant suma totes les seves forces i no dubta a posar en marxa totes les estratègies possibles per guanyar la partida, perquè del resultat en depèn la seva supervivència.
És clar que ens hem d'alegrar que els dos principals partits sobiranistes s'hagin posat d'acord i que tinguem data per votar i un full de ruta per arribar a la independència el 2016. Però estàvem tan ocupats endreçant les nostres peces que potser hem menystingut la capacitat de l'adversari per moure eficaçment les seves.
Van recórrer contra la llei de consultes vinculants aprovada pel Parlament l'any 2010. Van tombar el traspàs de la competència per convocar referèndums per la via del 150.2 de la Constitució. Van recórrer en temps rècord contra la llei de consultes populars no referendàries aprovada l'any passat. Van suspendre la convocatòria del 9-N i es van querellar contra el president Mas per haver tirat endavant un simple procés participatiu.
Amb tot aquest historial, és d'ingenus pensar que el govern espanyol –sigui del color polític que sigui– quedarà de braços plegats observant com els catalans acudim a votar el 27 de setembre en unes eleccions de caràcter clarament plebiscitari on els partits sobiranistes es comprometen a declarar la independència si guanyen.
Ens hem de preparar per a una reacció furibunda, i l'única manera que tenim de frenar l'embat és sent una pinya. Hem de blindar les institucions, els líders, els partits i la societat civil.
Mentre nosaltres fèiem càlculs de calendaris, la fiscalia espanyola tirava endavant una demanda contra el
Col·legi d'Advocats de Catalunya per haver defensat el dret a decidir; doncs això.
No ens podem permetre cap esquerda ni perdre un minut més: toca treballar per guanyar la partida.