Trueta

Massa vegades hem repetit que l'èxit del procés que ha de portar Catalunya cap a la independència ha de ser, també, un homenatge als que ens han precedit. Un homenatge a totes aquelles persones que van dedicar la seva vida a la causa de la llibertat del nostre poble. Com el doctor Josep Trueta, l'eminent cirurgià que, en plena Guerra Civil, va desenvolupar un tractament per combatre la gangrena i, per tant, evitar un dels grans mals d'aquells anys d'hostilitats: les amputacions. L'anomenat mètode Trueta va salvar, a partir d'aquell moment, milers i milers de persones en aquell conflicte i en els posteriors, fins al punt que, entre la Primera Guerra Mundial (quan no es coneixia aquest mètode) i la guerra del Vietnam, el tant per cent de ferits que acabaven morint a causa de la gangrena es va dividir per cent.

Ara bé, aquest metge, a més, des del seu exili anglès, es va convertir en una d'aquelles personalitats que Brecht qualificava com a imprescindibles, ja que tant des del Consell Nacional Català com des de la seva càtedra a la Universitat d'Oxford, Trueta –que va morir tal dia com avui de l'any 1977– va consagrar la seva vida a la lluita contra la dictadura franquista i pels drets nacionals dels catalans.

Ara que el procés està novament encarrilat, i que tot indica que el proper 27 de setembre tindrà lloc la famosa segona volta –la veritablement important– del procés participatiu del
9-N, caldria que els nostres responsables polítics tinguessin ben presents els noms de tantes i tantes persones que ho haurien donat tot per viure un moment com l'actual. Com aquell jove Josep Trueta que, acompanyat del seu gran amic Josep Sunyol (posteriorment diputat per ERC i president del Barça assassinat pels franquistes), va anar a rebre a l'estació de Maçanet un Francesc Macià que tornava de l'exili. Era el gener del 1931 i Catalunya es preparava per iniciar una de les etapes més il·lusionadores de la seva història.