Onze de Setembre

Si tot s'esdevé segons el calendari anunciat i el 27-S hi ha eleccions al Parlament de Catalunya, també s'esdevindrà que el pròxim Onze de Setembre caurà en campanya electoral, més en concret, en el primer dia de campanya. I aquesta és una coincidència cronològica gens anecdòtica si tenim en compte que les formes de vida catalana i els estats d'opinió han evolucionat, en la història contemporània més recent, seguint l'impuls multitudinari i rampant de cada Diada.

A dues setmanes de les urnes, l'Onze de Setembre del 2015 es llegirà en clau d'enquesta. La més gran enquesta celebrada mai. Res de demoscòpia. Un sondeig presencial. I és per aquesta raó que la maniobra tindrà un valor afegit que la farà diferent, per exemple, de l'any 2013 (Via catalana) o de l'any 2014 (Ve baixa). Perquè és difícil d'imaginar que els partits polítics renunciïn a rendibilitzar la mobilització, sia com sia.

La unitat contra un enemic comú, segons els intèrprets de la teoria política, sempre és més fàcil i senzilla d'assolir que la unitat quan hi ha en joc un repartiment de vots o d'escons. Així, se'm fa difícil imaginar l'estricta concentració de persones amb absència de senyals identificadors de la militància o la simpatia partidista de cadascú o cadascuna. A banda, hi ha les llistes electorals. Si és cert que, excepcionalment, les llistes tindran una presència més significativa de noms de la societat civil, qui assumirà el paper d'àrbitre que fins ara havia exercit la societat civil?

Fàcilment ens podem trobar que l'Onze de Setembre del 2015, quan més el necessitarem, no hi hagi el gran acte de carrer unitari i comú que ha impulsat la consciència de país i el camí de les llibertats i la dignitat nacional en la història contemporània més recent. Quina paradoxa! Ens podem trobar amb sis o més convocatòries diferents, a la recerca de propaganda per obtenir major representació. Caldrà buscar i trobar una solució sàvia a un problema que ens ve a sobre. Per no prendre-hi mal, vaja.