De guapa, res

L'estupidesa humana eixampla els seus límits a la velocitat de la llum. La presidenta de l'Observatori contra la Violència de Gènere del CGPJ, Ángeles Carmona, després de moltes hores de suor i meditacions nirvàniques, ha decidit sancionar a qui llanci una floreta, atès que –afirma la llumenera–, suposa una invasió a la intimitat de la dona. “Encara que sigui bonica”, diu, la floreta ofèn, és anormal i significa un primer pas cap al maltractament perquè pot estimular el trauma psicològic. La decència, com l'oremus, han fugit del sistema judicial. Releguen els maldecaps reals de la societat a l'hora del cafè –o del cigaló–. En comptes d'arromangar-se i desemboirar l'educació i el respecte, els poderosos de la justícia (col·lapsada de temes capitals) s'estimen més dedicar-se a les collonades. Estem d'acord que una grolleria insolent a peu de carrer no anima el dia a ningú –sigui dona, home o amfibi– però l'enunciat de la llei parla de “piropo”. Queda clar, també, que una norma redactada a favor de la defensa d'un sol gènere és lateral i pressuposa que la dona és muda i s'acoquina davant un guapassa furtiu. Feminazisme enllà i masclisme ençà, si mentre camines t'afalaguen, has de córrer a denunciar el fet a comissaria perquè així ho mana la llei? Quan una dona dedica la seva apreciació a un home, ell, en canvi, ha d'agrair l'espontaneïtat i seguir passejant? El feminisme ranci defensa la llei argumentant que l'autoestima d'una dona no la motiva un desconegut. Dictadura, senyors, castració. Als qui perden l'estona redactant poca-soltades els encisaria que els mascles, en néixer, se sotmetessin a una doble operació quirúrgica: buidat d'ulls i coltell a la llengua. A la parella tampoc no li regalis frases dolces, que no et fotin una ordre d'allunyament. Aviat prohibiran la llum del sol i caminar a peu coix. Restringiran la densitat dels núvols o efectuar menys de tres respiracions per minut. Controlar l'ésser humà per fer-lo un titella sense voluntat ni fermesa. Educar abans que prohibir, no?