Embaràs

Una altra dona embarassada en política! I potser en campanya! No em vam tenir prou amb Carme Chacón i Soraya Sáenz de Santamaría! Ara, tornem-hi, amb Susana Díaz. Un altre cop, reportatges sobre embaràs i política, alletament i política, conciliació i política...

La societat està feta a mida dels homes. La política no és cap excepció. O sí. Com a mínim, els partits tenen la necessitat i l'obligació de garantir una presència mínima de dones. En el món de l'empresa privada això ni tan sols existeix. En els consells d'administració de les empreses de l'IBEX les dones no arriben al 17%. Pitjor encara, un recent estudi sobre 147 grans empreses espanyoles situa en un 13% la presència femenina entre els alts directius. Com pot ser això si les dones superen el 60% de titulats universitaris i representen el 45% del mercat laboral? No ens enganyem, vivim en una societat molt poc igualitària i obertament masclista. Més enllà de les simpaties que li pugui tenir cadascú, Susana Díaz no ho ha tingut fàcil per arribar on és. Senzillament perquè és una dona. Si pretén dirigir el PSOE haurà de lluitar molt més i demostrar molt més que Pedro Sánchez. Tant se val que el secretari general socialista la setmana passada fos incapaç d'arribar a una conferència a una universitat de Washington, la qual cosa va provocar que el rector ironitzés sobre si seria capaç de dirigir millor un país que un GPS. Ell ho tindrà més fàcil.

Per tant, tocarà escoltar un altre cop la mateixa cançó, els mateixos comentaris estúpids, la mateixa lamentable utilització política de la imatge d'una dona embarassada... Paciència. Alguns descobriran que les criatures no apareixen ni creixen sota una fulla de col... i que cada dia hi ha milers de dones que viuen l'embaràs amb tota mena de feines, sovint amb molt d'esforç, carregant també amb la casa i sense que ningú els reconegui la seva heroïcitat.