Vèncer EI

EI (Estat Islàmic d'Iraq i Síria) és el nou enemic principal d'Occident. Un enemic sofisticat, flexible i autosuficient, capaç d'ordir i executar cops que van des de l'atac a un banc a Sydney fins a la matança de dibuixants a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo. Aquesta versatilitat ha desfermat l'alarma entre la comunitat occidental, alguns dirigents de la qual ja han dit que l'única forma d'eliminar l'amenaça és “una victòria militar”. No sembla que ningú sàpiga encara com es pot assolir aquesta victòria.

Per vèncer EI caldria una altra guerra a gran escala al Pròxim Orient, en la qual gairebé ningú a Occident s'hi vol embrancar. L'alternativa és la continuació dels guanys territorials d'EI (no només a l'Iraq i Síria) i l'aparició, a més o menys mitjà termini, d'un poderós califat islàmic que sí que suposaria una amenaça prou temible per a les societats occidentals i les seves potents maquinàries
militars. De moment, totes les temptatives d'aturar l'expansió d'EI mitjançant bombardejos han fracassat. EI té característiques que el fan diferent d'Al-Qaida i d'altres organitzacions terroristes, com ara un finançament sòlid i unes estructures d'estat operatives. No és qüestió de confondre els islamistes amb quatre arreplegats fanàtics, per molt que se'ls anomeni “gihadistes”. El seu gihad (guerra santa) té una cosa que Ussama Bin Laden semblava no tenir o no necessitar: temps de sobra. EI està disposat a lluitar durant segles, si cal, fins a assolir els seus objectius. I temps de sobra és quelcom que Occident no té, obsedit amb els èxits immediats, les guerres curtes i de baix cost i els
fulgurants ressons mediàtics.

Cóm es pot, doncs, vèncer el nou enemic? Si la victòria militar es mostra fugissera, una clau podria ser l'ofegament econòmic, convencent als àrabs anomenats “moderats” perquè tallin el seu suport financer als radicals. Si això no és possible, a Occident li espera una llarga guerra abans de deslliurar-se d'un enemic com EI.