‘Topless'

Ja se sap que als anglesos els agrada fer el que ja s'ha fet (i no com els americans que només pensen a fer coses que no s'han fet abans). El país on La ratera d'Agatha Christie fa més de 60 anys que està en cartellera és el mateix que s'embadoca veient la reina en una arcaica carrossa pels carrers de la capital. Allà tot el que sembla vell i usat es considera de valor. És per això que cal entendre la polèmica que ha esclatat aquests dies quan The Sun ha anunciat que es plantejava eliminar una de les seves senyes d'identitat: la noia de la pàgina tres. Hem de recordar que aquest diari, el més llegit al Regne Unit amb uns 7 milions de lectors, fa 44 anys que mostra a la seva pàgina tres una noia en topless, és a dir, ensenyant els pits que la natura li ha concedit (els editors insisteixen que allò que es mostra és sempre d'origen natural). I això és el primer que veuen els lectors quan obren The Sun des del 1970. Comprensiblement, aquesta línia editorial no ha estat mai ben vista per les consciències feministes, que han organitzat furibundes campanyes per abolir la noia de la pàgina tres. La cosa es considera un ús vexatori de la condició femenina. Aquesta setmana es veu que les noies de la pàgina tres surten amb biquini. La pressió de la tradició farà recuperar el topless? No seria estrany. En un interessant cara a cara televisiu entre una d'aquestes noies, una diputada laborista i una famosa acadèmica feminista s'ha acabat imposant la idea que la dignitat de les dones està amenaçada per coses més de fons que no pas per aquesta “institució” que representa la noia de la pàgina tres. L'acadèmica va fer entendre que, a hores d'ara, la foto de The Sun és percebuda com una entranyable postal sèpia i no com una invitació a l'explotació sexual de les dones. Pensar que una cosa que ha passat cada dia durant quaranta-quatre anys pugui desaparèixer posa els pèls de punta a l'ànima conservadora de qualsevol anglès, ni que sigui una històrica militant feminista.