L'independentisme mata
L'agost del 2013, el diputat del PSC Xavier Sabaté piulava: “Ningú no es pregunta a la Catalunya anestesiada per què tantes morts a les platges? Avui 2 morts més. I el govern? Ah! Prepara la cadena.” Una setmana després, insistia: “Ahir un nou mort a la platja. Celebro que el govern se'n preocupi per fi”, tot acompanyant el tuit amb un link a una notícia de l'ACN on s'explicava que Interior i Sanitat dissenyarien un pla per lluitar contra els ofegaments d'ancians. Ara fa un parell de setmanes, el Sr. Sabaté hi tornava: “El desgovern del senyor Mas i del senyor Junqueras mata”, arran de la polèmica per la mort d'un veí de Tarragona el dia de Nadal. El Sr. Iceta va córrer a donar-li suport. Un cop, mira tu, no sé; però dues vegades no deixen opció: sembla clar que pel Sr. Sabaté, l'independentisme mata. Els independentistes, obsedits, anestesiats, zombis mutants, actuant bojament, presos d'uns irreparables danys mentals psiquiàtrics, acabem matant d'una manera o altra. La tesi portada a l'extrem és impressionant: mai no serem independents perquè ja haurem estat tots aniquilats pels independentistes.
Com hem arribat aquí? Com un diputat del Parlament de Catalunya és capaç de dir aquestes monstruositats? Però abans de respondre, primer resolguem totes aquestes morts. Poques hores després de la piulada dels ofegats del 2013, els dos bussejadors alemanys desapareguts, presumptament morts perquè el govern preparava la cadena, apareixien sans i estalvis. Encara corprèn més conèixer el cas del mort denunciat pel diputat del PSC pel mal funcionament del servei d'hemodinàmica del Joan XXIII. Resulta que, segons va informar Albert Pereira per Twitter, aquest servei, que ara funciona 12 hores/7 dies, funcionava 9h/5d quan va ser creat, el 2009. Gairebé la meitat d'hores. I com es preguntava en Pereira, “qui governava el 2009 (només 45 hores d'hemodinàmica)? Sí, el tripartit. I qui era el delegat del govern a Tarragona? En Xavier Sabaté. Doncs si maten els qui tenen un servei obert 84 hores a la setmana, quins criminals no serien els qui l'hi tenien només 45 hores, no?”. La demagògia és un artefacte perillós, que tendeix a explotar en els moments més imprevistos.
Reprenem ara la pregunta: com hem arribat fins aquí? Perquè fins ara l'unionisme s'ha refugiat en la força de l'imperi de la llei de les institucions espanyoles, l'insult i la frivolitat. Durant els últims anys, el moviment independentista ha fet un esforç colossal per posar sobre la taula dades i xifres, arguments i valors, que no han tingut, per la banda contrària, una resposta intel·lectual d'una certa alçada. És hora que encara hàgim d'escoltar un sol argument per seguir un dia més a Espanya que no sigui el de la por, la legalitat o l'expulsió al cosmos o a illes desertes.
Per què creu el Sr. Sabaté que ens convé seguir a Espanya? Que ho argumenti, que miri de convèncer-nos. Per exemple, com podem millorar la gestió del Joan XXIII, seguint a Espanya o tenint tots els controls econòmics dels nostres recursos des de la República Catalana? El 27-S és això, és debatre sobre les xifres, els valors i les idees. Senyor Sabaté, l'única trampa del debat sobre la independència és que no hi hagi debat. Aquest llarg procés, que ens ha portat a fer un referèndum en forma d'eleccions, ens allibera per fi de les anècdotes i de la conjuntura, ara ja ens podem centrar en la categoria i els continguts. Ja no discutirem més sobre la burocràcia del procés, ni sobre dates, ni sobre calendaris o llistes. El 27-S votarem a favor o en contra de la independència. Atrinxerats en el “no es pot votar” vostès han viscut fora del debat. Això s'ha acabat. Els estem esperant des de fa molts anys, però vostès, els jugadors del No, encara no han sortit al camp. Fins ara s'han encomanat a l'àrbitre –espanyol– i deixant que el partit sigui suspès. Però davant de la gran final que ve, això ja no serà possible. Surtin a jugar. Però juguin net, deixin la demagògia al vestidor, sisplau.
