Keep calm
Qualitat i no quantitat
Aquesta setmana tothom s'ha felicitat de les dades d'ocupació perquè segons l'Enquesta de Població Activa feta pública per l'INE s'està reduint l'atur tant a Catalunya com a Espanya. Entenc les ganes de veure –i vendre– el got mig ple, però l'eufòria em sembla totalment injustificada. No només perquè l'atur a Catalunya està al 19,9% i la xifra de l'atur juvenil supera el 50% –unes xifres escruixidores–, sinó perquè s'obvia que els nous llocs de treball que es creen són tan precaris que no permeten sortir de la pobresa als qui tenen la sort d'haver trobat feina. Els treballadors socials i les entitats del tercer sector, com la Creu Roja a Catalunya, fa temps que alerten d'un nou fenomen que ens ha deixat la crisi: els treballadors pobres; persones que malgrat treballar continuen en risc d'exclusió social i han de recórrer als serveis socials per poder menjar, pagar les factures i cobrir les necessitats familiars més bàsiques. La majoria són treballadors a temps parcial, que tenen contractes per hores; si el salari mínim interprofessional de jornada completa és de 645,30 euros mensuals, és fàcil calcular quin sou correspon a les mitges jornades o jornades més petites. Però és clar, com que ja tenen feina, ja deixen de ser un problema, deixen de ser un número incòmode i passen a endolcir les xifres de l'EPA. Justament perquè la reducció de l'atur no implica necessàriament una reducció de la pobresa, s'hauria de parlar sempre de l'ocupació en termes de qualitat i no només de quantitat. S'agraeix l'esforç que fan alguns mitjans de comunicació per mirar quina realitat social hi ha darrere les xifres llamineres presentades pel govern de torn en període preelectoral, però malauradament, encara no és una pràctica habitual. Està bé ser portadors de bones notícies, sí, però sense que ens converteixin en còmplices d'un acte de precampanya.