opinió
Vuit mesos d'embaràs
Amenaces que han passat de fer por a fer fàstic
La primera descarregada governamental de l'any de subproductes idiomàtics, ideològics, demagògics i falsos paternalismes, dits i repetits a boca plena després de fer-se públics els acords del passat 14 de gener, amb els onze punts aprovats per CDC i ERC i el consens de bona part de les entitats i societat civil, ha tingut com a protagonista el president, abanderat de l'exèrcit pepeista. Han instituït les repetides intimidacions, que jo havia qualificat d'animalades; però, per respecte, m'he corregit jo mateix.
Una xifra important de catalans havíem cregut que, ara sí, l'oposició estatal canviaria el discurs, perquè, tot i formar part del mateix tema, el full de ruta diu prou bé, sense detallar les interioritats, és clar, la drecera a seguir per caminar cap a la consulta plebiscitària i, depenent del resultat, sense més, directament cap a la independència. Doncs no. Ells són fidels als seus principis, en què estan molt entrenats, i contraataquen amb les amenaces que, de tant sentides, han passat de fer por a fer fàstic. Que si el que fem té poques probabilitats d'arribar a bon fi i, amenaçant, diuen que mai permetran el pas definitiu cap a la independència i que, si prospera, és impracticable i, per tant, inútil. Doncs deixin que ens esbardellem i podran riure a pler dels catalans.
Els tres galls cantaires, que el full de ruta amb la data del 27-S ha estimulat, han cantat de prova i ara assagen amb partitures ad hoc per a l'ocasió. Serà bo escoltar-los i, si punxen en lloc dolorós, no val la pena transgredir la nostra serena i educada actitud. Una acció que a Girona no falla és abstreure's i traslladar-se mentalment a qualsevol dels mil i un admirats indrets dels Pirineus o de la Costa Brava. Als qui ens menyspreen els rodeja una Castella erma i trista i l'aprenent de muntanyes del Guadarrama. Sovint, aconsegueixen transtornar-nos la digestió o coses pitjors, com podreu veure a continuació.
Sorprenentment, ha esclatat un greu problema d'embaràs col·lectiu, que ha estat confirmat per un bon nombre d'activistes catalans —home i dona— pro independència, embarassats d'un mes de xerrera! Entre oït, vist i llegit, ens hem empassat, sense protecció de cap mena, tones de tot. “A mi ningú m'ha tocat!”, fan amb raó els joves. Ha començat la recerca causa efecte del misteri i tot apunta l'autoengendrament provocat per una paràfisi que hauria interferit malignament els òrgans fèrtils d'unes i els espermatozoides dels altres. Ara com ara, no hi ha solució i sols resta parir o pondre fascicles de literatura clàssica castellana: Fueteovejuna, El ingenioso hidalgo..., La vida es sueño. Els més acreditats laboratoris i facultats treballen en els possibles avortaments. Cada setmana augmenta l'angoixa. Mas, Junqueras: no falleu! Hi ha en joc una gran parida!
