Llums i ombres

I el Parlament ha aprovat la compareixença d'Artur Mas en la comissió d'investigació del cas Pujol. Evidentment, la imatge del president que lidera el procés sobiranista compareixent en la comissió causarà furor en els mitjans espanyols. Tan evident com que els grups de l'oposició no deixaran passar l'oportunitat de desgastar CiU amb una artilleria que al cap i a la fi –que no se n'oblidi CDC– ha ofert la família Pujol; o que les formacions contràries al procés intentaran aprofitar l'avinentesa per carregar contra la reivindicació sobiranista i burxar –com han fet fins ara– en l'esquerda que aquest tema provoca entre CiU i ERC –cosa que, de moment, va donant resultats–,... Vaja, que la compareixença podria acabar inspirant un nou capítol de Dexter.

No obstant això, un cop constatades les motivacions de tall partidista i electoralista que cadascuna de les formacions que s'asseuen a la cambra pot tenir a favor o en contra de la compareixença, hi ha una qüestió clau: arribats a aquest punt, amb les acusacions que estan sortint i les ombres que s'estan projectant, tenia realment marge Artur Mas per no comparèixer en la comissió Pujol? Pot el president defensar la feina feta pel seu govern per garantir la transparència i l'honorabilitat de la gestió i no donar explicacions sobre casos que afecten noms que fins fa pocs mesos ocupaven càrrecs clau de l'organigrama convergent?

Patirà desgast la imatge del president? Segur. Se'n ressentirà el procés? Potser sí. Però el que no hi ha dubte és que cap projecte de futur es pot construir a partir d'un fangar de sospites i silencis. Tot i acceptar que l'objectiu de molts dels protagonistes de la comissió serà més el desgast del rival que conèixer la veritat, l'única manera d'eliminar ombres és projectar tanta llum com calgui.