Les novel·lesques històries humanes de fills reials o reals

ra tothom coneix Albert Solà, aquest home que es creu fill del rei emèrit Joan Carles I, amb qui té una gran retirada tal com s'ocupen de demostrar les televisions i revistes confrontant retrats d'un i altre. Jo ara em sento orgullosa perquè vaig ser la descobridora del “fill del rei” o “el monarca de la Bisbal”, com ja el coneix tothom. Era l'any 2002, quan el vaig conèixer, llavors acabava d'arribar de Mèxic, i em va explicar la seva història, que vaig divulgar, en part, amb un reportatge titulat: Un empresari establert a Mèxic, adoptat de petit al Baix Empordà, torna a buscar els seus pares reals. Només vaig jugar un xic amb la paraula real per la seva semblança amb reial, ja que Solà llavors cap tràmit judicial havia fet encara. Durant deu anys he mantingut contactes amb Solà, que sempre m'ha fet la concessió, com diu ell, de deixar que li digués “majestat”, de forma entre afectuosa i irònica. Ell cada cop que m'escriu em correspon signant els missatges: “el monarca”. Cada cop que el fill del rei em venia a veure solia portar una carta manuscrita que havia enviat per fax a la casa reial adreçada al seu “estimat pare”. Enviava missatges de felicitació cada cop que es produïa un esdeveniment a cals Borbons, com ara un naixement. El silenci administratiu era interpretat com un reconeixement de la paternitat i feia créixer la il·lusió del fill del rei. I un dia de juny del 2012, el fill del rei em cita a Monells per conèixer la seva germana (!!). I allà em presenta l'Ingrid Sartiau, amb qui, segons unes anàlisis que em donen, comparteixen un 91% dels al·lels paterns en la seva cadena d'ADN. D'aquest dia són les fotos d'Albert i Ingrid que han donat la volta al món i que han il·lustrat un cas tan humà com novel·lesc sobre els pretesos fills de Joan Carles I. La història del “monarca de la Bisbal” i la seva germana belga no és altra que la història d'aquelles persones que desconeixen els seus orígens, viuen obsessionades per descobrir-los i pel camí és fàcil que es trobin indicis o personatges que els ajudin a forjar-se una llegenda sobre orígens nobles que sovint queda als llimbs entre la veritat i la mentida. Al marge de les resolucions judicials, avui en dia que existeix la fórmula màgica de l'ADN, tant de bo Joan Carles no ens privi de conèixer el final del “conte dels fills del rei”.

A