(Re)pensant el Museu Empordà

El Museu de l'Empordà de Figueres està al centre de moltes mirades. És un equipament que ha tingut un passat, des dels seus orígens, fet a còpia de donacions i de conciliació entre el món públic i el privat, una pedra angular que, actualment, els nous escenaris de futur ens exigeixen més que mai. Des de fa mesos, i en l'àmbit intern, hem treballat amb diferents agents del territori per desenvolupar una estratègia que ens serveixi per vertebrar el futur d'un equipament cultural que hauria de ser també emblemàtic dins la nostra ciutat. El ressò social que té aquesta volguda reestructuració del centre ens esperona. I ho fa en la línia que calia debat profund sobre l'equipament, que no hem defugit mai, i un canvi radical de model de funcionament, com els temps actuals requereixen. En aquest sentit, hem estat analitzant també, des de fa mesos, tot el material reflexiu que ja s'ha produït fins al moment i des de fa anys envers la ciutat i les seves dinàmiques socioculturals. El que volem ara és concretar de manera explícita tot aquest treball amb realitats fefaents per construir ciutat i país de manera sòlida. I ho farem a través d'aquest equipament i d'altres que ja són molt reeixits de la ciutat.

Per a aquesta tasca, hem seleccionat un màxim de 40 professionals representatius de la cultura i de les arts de Figueres i que no estiguin en actiu en política: des d'artistes, gestors culturals, historiadors de l'art, crítics d'art, arquitectes i interioristes fins a docents, educadors socials, geògrafs, periodistes, bibliotecaris i literats. Amb el títol (Re)pensant el Museu de l'Empordà,  avui divendres inaugurem la primera fase (la segona serà de difusió més pública), que es concreta en dues sessions (els dies 30 de gener i el dia 13 de febrer) que serviran, per una banda, per articular un full de ruta de present i de futur i, per l'altra, per aglutinar els agents, els actius del territori en una trobada que palesi la nostra potencialitat de km 0 –i potser ajudar a propiciar altres sinergies–. I dic de proximitat perquè hi ha molt de talent a casa nostra, no cal exportar-ne més, sinó valorar el que ja tenim, i crec fermament que aquesta és la línia que ha de definir la nova configuració del museu. També vol dir, més endavant, acollir aportacions d'arreu. Amb tot, l'objectiu nuclear és convertir la nostra ciutat i un dels seus equipaments culturals en una autèntica referència. Per assolir aquesta fita, l'espectre d'opinions serà molt ampli, amb un munt de sensibilitats diferents i complementàries i que recull en el fons i en la forma la filosofia de la vila: el calidoscopi d'una societat rica en densitat intel·lectual.