Campanya de la por 2.0
En l'àmbit econòmic, l'unionisme ha començat una campanya de més llarg abast i més insidiosa contra la independència de Catalunya que la campanya de la por dels dos darrers anys. Un exemple és el reportatge a doble pàgina de La Vanguardia del passat diumenge sobre la hisenda i seguretat social catalanes, que obviava els estudis fets pel CATN i pels principals experts catalans i incloïa insinuacions intolerables com la de la no-persecució del frau en una Catalunya independent. Un altre exemple és l'informe sobre una suposada caiguda de la inversió estrangera a Catalunya, a partir de les dades del registre d'inversions estrangeres de l'Estat, curiosament presentat per una entitat que fins ara només s'havia dedicat a la llengua castellana com és Convivència Cívica Catalana. Segons aquest informe, la inversió estrangera a Catalunya hauria caigut un 45% el darrer any, i seria de 1.094 milions per 5.091 milions la de Madrid. A partir d'aquest informe, articulistes com Joaquim Coll acusen el govern de la Generalitat de maquillar les dades d'inversió i presenten una situació alarmista sobre els efectes del procés sobiranista en l'economia catalana.
Pel que fa a les inversions productives, lamentablement les úniques dades oficials de què es disposa són les del registre d'inversions exteriors (RIE) del Ministeri d'Economia i Competitivitat. I dic lamentablement perquè aquesta font té serioses mancances que limiten enormement la capacitat d'analitzar seriosament la inversió estrangera directa territorialitzada per comunitats autònomes. En primer lloc, les reinversions realitzades per empreses estrangeres ja establertes a Catalunya no es comptabilitzen quan són autofinançades amb els beneficis de la societat a Catalunya o amb préstecs intraempresa. Aquest efecte és rellevant a Catalunya perquè la implantació de les empreses estrangeres és de llarga data i les operacions de reinversió són freqüents. En el registre equivalent de l'agència francesa d'inversions això no passa, atès que es computen les extensions d'inversió que reforcen la presència de les empreses estrangeres.
La segona limitació d'aquest registre és l'efecte seu. El registre assigna la inversió a la comunitat autònoma on l'empresa tingui la seu social, i en el cas de les empreses estrangeres el més freqüent és que tinguin la seu a Madrid, independentment d'on facin la inversió productiva. En canvi, el registre que fa FDI Markets, un servei de Financial Times, assigna la inversió al lloc on aquesta es realitza. A tall d'exemple, la inversió que farà Hewlett-Packard localitzant el seu centre mundial d'impressores 3D a Sant Cugat queda registrada com a inversió a Madrid en el registre del ministeri mentre que FDI Markets l'assigna a Catalunya.
Les dades de flux d'inversions (les variacions de la inversió d'un any a l'altre) del registre espanyol són per aquests dos motius molt poc fiables. En canvi, les dades d'estoc d'inversió estrangera que procedeixen de les memòries anuals sobre inversió exterior directa que les empreses presenten al registre d'inversions permeten imputar l'estoc a la comunitat autònoma on estan situats els centres productius. Les diferències amb Madrid es redueixen substancialment. Així, entre 2007 i 2012, Catalunya hauria concentrat el 24,71% del total dels treballadors de les empreses estrangeres a l'Estat i Madrid, el 28,45%. Finalment, Catalunya presenta molt bons resultats en les bases de dades internacionals com FDI Markets o l'European Investment Monitor d'Ernst and Young. En aquesta darrera hauria estat la cinquena regió d'Europa que ha captat més inversió el 2014, després del gran Londres, Düsseldorf, l'Illa de França i Dublín.
