Grècia

Tots som grecs o almenys ho sembla. Les eleccions hel·lenes han fet forat en la ciutadania, que fa uns dies desconeixia l'existència de Syriza i quan parlava de Grècia nomes li venien al cap ruïnes –antigues i noves–, mentre que els més espavilats associaven el grec a alguna cosa llegida a les pàgines d'anuncis classificats. Grècia existia, però era llunyana.

De cop, la realitat de la regió balcànica ha comportat un curs accelerat de coneixement i reciclatge històric i ara sabem que és el país europeu amb més illes i ruïnes per metre quadrat, que està entrampat en una potent crisi econòmica, una pobresa evident i una complicada relació amb l'Europa comunitària. Un país que ja no sap el que és seu i el que té hipotecat, del qual es diu que el vint-i-cinc per cent dels habitatges tenen tallat el subministrament de llum i aigua per no poder-lo pagar els propietaris. La realitat grega ens és a prop.

La política d'Alexis Tsipras quasi és part de l'acció política catalana i espanyola, de tal manera que els partits alternatius s'aferren a l'exemple grec i saben la repercussió del 25-G mediterrani a tota la regió banyada per les aigües culturals i socials del sud europeu. Podem/Podemos, tot i ser el darrer d'arribar, és el més ben posicionat en el quadern de ball del jove Alexis, el que preocupa molt el senyor Mariano i companyia, que exigeixen respecte als quasi trenta mil milions d'euros que van deixar als grecs. I a Catalunya Iniciativa es mira Syriza com a antídot de la seva malaltia crònica, mentre que la CUP s'entesta a trobar brots de nacionalisme radical en la proposta grega.

Sigui com sigui, Tsipras sorprèn uns i altres arribant a acords de govern amb la dreta, obrint els braços a xinesos i russos, renunciant a asseure una dona a la taula ministerial, triar un consell d'una mitjana superior als cinquanta anys, mantenint el consens europeu en les sancions a Putin i fent una promesa laica del càrrec però reservant la primera visita oficial per al patriarca d'Atenes. El nou mandatari sap el que vol, fins desconcertar amics i coneguts. Però, segur, Catalunya i Espanya miren a Grècia.