Filibusterisme

I ara una impugnació dels pressupostos per ajornar unes quantes setmanes més el turmentat recorregut d'aquest projecte del govern. Els arguments de la impugnació popular –per cert, tot un monument a la literatura parlamentària– han aconseguit una resposta immediata. De fet, l'acusació de filibusterisme que han llançat CiU i ERC contra el PP apareix en aquests moments com una de les escasses –potser única– reaccions sinceres i espontànies que les dues formacions mostren de manera unitària des de fa mesos.

Els filibusters, aquells pirates que al segle XVII feien de les seves per les Antilles i que han acabat donant nom a les estratègies d'obstruccionisme parlamentari, haurien topat aquest cop amb una atrotinada embarcació que se suposa que està en ruta cap a Ítaca mentre va tapant vies d'aigua. No ens enganyem, l'atac recorda més la tristor del capità Philips que el glamur del Jack Sparrow.

Per al PP, el gest no té més transcendència que els titulars que ha generat. Els populars són conscients que la impugnació tindrà menys recorregut que una passejada amb golondrina pel port de Barcelona. Aquesta és la clau que explica l'acusació de filibusterisme.

El mateix portaveu del PP, Enric Millo, celebrava ahir que amb la iniciativa han congelat unes setmanes el desplegament de les estructures d'estat pactades entre CiU i ERC. I punt.

La llàstima és que, tal com ahir recordaven convergents i republicans, aquestes tres setmanes, que són ben poca cosa per a les estructures d'estat, sí que són importants per a milers de persones que esperen els fons destinats a combatre la pobresa energètica o prestacions vinculades a la dependència o a complementar la renda mínima d'inserció. I aquí és on apareixen les ferides més greus de l'ofensiva. Però això ja ho sabien, perquè l'any passat va passar exactament el mateix.