Opinió

Un estat català independent... i solvent

De vegades, les coses es veuen molt més clares amb la perspectiva que dóna la distància. Aquest sembla el cas del caràcter plebiscitari de les eleccions catalanes del 27 de setembre. Si aquí, a Catalunya, encara hi ha qui en dubta, els mitjans i analistes internacionals expliquen als seus lectors sense cap dubte que el 27-S tindrà lloc un referèndum d'independència sota la forma d'unes eleccions legislatives.

La cadena informativa qatariana Al Jazeera ho explicava fa pocs dies amb un article amb un títol ben explícit: “Els catalans preveuen un nou referèndum d'independència”. El cos de la notícia detallava que, “com els escocesos, els catalans tindran la possibilitat de comptabilitzar el suport per trencar amb Espanya en les eleccions anticipades convocades per al 27 de setembre”. Després d'analitzar els esdeveniments polítics posteriors al 9-N, Al Jazeera advertia: “Si els nacionalistes obtenen la majoria, el govern d'Artur Mas tirarà endavant amb la independència. Els catalans partidaris de la separació van rebre amb entusiasme l'acord entre Mas i l'oposició d'Oriol Junqueras.” Finalment, en referència a la feina que hi ha fins al 27-S, l'article deia que “els nacionalistes catalans esperen tancar un full de ruta cap a la independència en les properes setmanes”, i afegia que “una cosa és certa: el proper setembre, els ulls de tots els moviments nacionalistes europeus estaran posats en Catalunya”.

D'altra banda, l'agència informativa nord-americana Bloomberg es feia ressò de l'estudi del Col·legi d'Economistes que, fent servir les eines d'anàlisi de les agències de qualificació, demostrava que el deute del futur estat català obtindria una qualificació elevada, molt superior a la dels bons espanyols. Detallava Bloomberg que “Catalunya recuperaria una qualificació de recomanació d'inversió si arribés a un acord per independitzar-se d'Espanya, segons un estudi del Col·legi d'Economistes. El deute català rebria un rating A+”. La notícia establia una relació directa amb el procés català, i explicava: “El president català ha convocat eleccions el 27-S i cerca un mandat per negociar la separació d'Espanya. La regió transfereix 8.500 milions d'euros, el 4,35% del PIB, cada any a la resta d'Espanya, i la recaptació impositiva excedeix la despesa del sector públic.” Per aclarir la dimensió d'una Catalunya independent en el context europeu, s'establia una comparació amb altres nacions europees de mides semblants: “La regió del nord-est de la península Ibèrica té 7,5 milions d'habitants, comparats amb els 5,3 milions d'Escòcia, on els votants van rebutjar la independència en referèndum. La seva economia de 198.000 milions d'euros és de mida semblant a la de Finlàndia.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia