A propòsit d'un ‘códice'

El meu amic Pius Pujades va explicar dilluns, en la seva Crònica, que qui això signa va tenir la gosadia d'incloure a la revista d'empresa Cointra press un seguit de pàgines escrites a mà i profusament, i magníficament, il·lustrades del Códice de Modest Urgell, que aquest pintor, nascut a Barcelona el 1839 i mort a la mateixa ciutat el 1919, havia construït a propòsit de les peripècies viscudes per un dels seus quadres, el que duia per títol Soledad. De fet, no va ser meva la gosadia, sinó d'un dels delegats a Barcelona de l'empresa d'Alcalá de Henares Cointra, on jo treballava en el departament de publicitat. Els que formàvem part d'aquest departament, teníem cura de l'esmentada revista, i el seu director ens va lliurar el códice perquè l'incloguéssim en l'edició que estàvem preparant. Urgell l'havia redactat en el català que es parlava i s'escrivia abans que Pompeu Fabra el normalitzés gramaticalment, i em va tocar traduir-lo al castellà, feina que vaig dur a terme amb molt de gust.

Cointra press, a més de ser una publicació d'empresa amb textos dedicats a magnificar la qualitat dels seus productes, també recollia col·laboracions de professors universitaris, historiadors i fins i tot acadèmics de la RAE, els articles dels quals donaven prestigi a la revista.

Altrament, i molt abans que aparegués el códice urgellenc, un servidor confegia, en cada edició, una pàgina en llengua catalana. Vaig proposar la idea a la direcció del departament adduint que teníem molt bons, i molt nombrosos, clients a Catalunya, i que ben segur que ho agrairien. Els va semblar una idea força encertada, i així va néixer La pàgina insòlita de Jordi Soler. No sé si els lectors de casa nostra d'aquell temps van agrair o no trobar, en una publicació madrilenya, una plana catalana, però sospito que a més d'un se li degué indigestar per insòlita. Em refereixo al contingut, absolutament surrealista i gairebé contradictori amb el rigor i la circumspecció que distingien Cointra press. Era com una mena d'inesperat entrebanc conceptual enmig d'uns escrits entenedors, instructius i tan i tan ben presentats. Penseu que la revista s'imprimia a tot color i sobre un paper printing amb categoria de couché.

Això de poder publicar en català, amb el franquisme encara vigent, i des de Castella, és una experiència que ara mateix en sembla, i perdoneu-me, gloriosa.