La ràdio

Aquest divendres se celebra el Dia Mundial de la Ràdio. Cada dia hi ha algun motiu o altre. Mirin, sense anar més lluny, avui és del Dia Mundial del Malalt. Dissabte és Sant Valentí i el dia abans és el Dia Mundial del Solter. Coincidències? Hi ha dies i dies hi ha, però per mi la gràcia d'aquestes celebracions és fer-les, celebrar-les, cada dia. Tot allò que es fa amb amor s'ha de treballar –i, per tant, celebrar– cada dia, no només en ocasions especials o aniversaris. I per això, la ràdio i els que la fan possible, els venero cada dia. Hi vaig néixer, hi vaig créixer i estic molt agraït a la ràdio. El llenguatge, el missatge, el producte radiofònic és autèntic, seductor, proper, genuí, diferent i resistent al pas del temps. I al de les tecnologies! L'estrella de la ràdio no ha mort i ha sobreviscut malgrat “la cançó de Buggles”. Ni ara en l'era de les piulades, al contrari,  hi conviu a la perfecció. El poder de la ràdio se sent i es nota cada dia. Ho veig en la ràdio del meu poble: Ràdio Vilablareix. Una emissora local, municipal, que treballa cada dia per fer-se sentir en un espai comunicatiu que semblaria limitat, però res més lluny de la realitat. Són a tot arreu perquè s'han cregut aquell binomi de “pensa en global, actua en local” tot fent bo aquell principi d'“informar, formar i entretenir”. Aquest triple objectiu que ja es podia llegir a les bases fundacionals dels serveis de ràdio i televisió britànics, la BBC, s'ha mantingut des de sempre a Ràdio Vilablareix. Una ràdio local, però, serveix a més perquè al voltant d'aquests tres pilars n' integris d'altres que són valors que t'acompanyaran tota la vida. El servei, el compromís i la responsabilitat cap als altres. Tot això es posa de manifest cada dia, però durant aquesta setmana –coincideix amb la de carnestoltes– la ràdio no es disfressa, es vesteix amb tots els honors per consagrar-la a la comunicació amb majúscules. Les portes de l'emissora ja tenen les xarneres donades perquè sempre estan obertes a tothom. Això és la ràdio.